Menjar xiclet contínuament és perjudicial?

La resposta és depenent de quin objectiu se li desitgi donar a la masticació constant de xiclet al llarg del dia. Tot i haver-hi avantatges, hi ha també inconvenients:

- Si l'objectiu és un manteniment o pèrdua de pes, mastegar xiclet entre àpats pot ajudar a disminuir l'apetència per aliments (pel control de l'ansietat) i, inclús, ajudar a suprimir antulls per certs aliments bastant calòrics (principalment els rics en sucres). Per tant, pot ajudar a "neutralitzar" el picoteig que pot existir causat per apetència emocional (derivat d'avorriment, ansietat, tristesa, etc.). Però, compte!, aquest efecte no li dóna la capacitat de "producte alimentici que aprima", ni tampoc de "saciant".

- Mastegar xiclet després d'un àpat, pel fet que estimula la salivació, pot ajudar a neutralitzar l'acidesa dels sucs gàstrics. Pot ser beneficiós l'efecte si se sol fer-ne una producció excessiva (hiperclorhídria).

- També, després de l'àpat mastegar xiclet (amb endolcidors acalòrics, no amb sucre), pel mateix efecte d'estimulació de la salivació, pot ajudar a disminuir l'acidesa generada, i amb aquesta disminuir-se el risc de patir atacs bacterians a l'esmalt de les dents.

- Si es mastega habitualment amb la boca oberta, la deglució involuntària i acumulació d'aire pot provocar certa distensió gàstrica molesta.

Alguns estudis han observat que, depenent del sabor del xiclet, pot haver-hi un efecte sobre la ingesta de determinats aliments saludables, i que no és gens convenient. Per exemple, si el sabor és de menta, pot disminuir l'apetència pel consum de fruita; cosa que no interessa que passi.

- Mastegar al llarg de tot el dia propicia també la secreció contínua de sucs gàstrics, que pot ser contraproduent si es pateix gastritis, úlcera pèptica o reflux esofàgico-gàstric, entre altres patologies gàstriques.

- Actualment al mercat hi ha moltes marques de xiclets "sense sucre (sucrosa) afegida". I per donar-los un sabor dolç la reemplacen per endolcidors acalòrics (bàsicament del tipus poliols), com són el xilitol (E-976), el manitol (E-421), el sorbitol (E-420), l'isomaltol (E-953) i el maltitol (E-965). La seva presència no és del tot innòcua. Aquests endolcidors tipus poliol solen tenir un lleu efecte laxant, que es pot manifestar de forma ràpida (advertència que solen posar a l'etiqueta).

- Hi ha persones que presenten malabsorció al sorbitol, que sol acompanyar a qui també pateix fructosèmia (intolerància alimentària a la fructosa amb base genètica). Qui pateixi aquest tipus de malabsorcions caldria evitar tant aliments com productes alimenticis que continguin aquest additiu alimentari, a més de fructosa i sucrosa (sucre de taula), entre altres que continguin fructosa.

- Alguns xiclets, per endolcir, també contenen fenilalanina en quantitats considerables. Aquesta substància actua com a laxant, per increment del peristaltisme intestinal. I aquest efecte, si el consum de xiclet és al llarg del dia, pot fer que es defequi massa volum de femtes, eliminant a través d'elles nutrients que s'haurien d'haver aprofitat, i que no s'ha donat temps a assimilar a nivell intestinal.