Que opines de la dieta Dukan ?

La dieta Dukan és una de les dietes hiperproteiques més seguides en aquests últims anys. Però, que siguin populars no significa, per res, que siguin efectives per l'aprimament sostingut en el temps, ni encara menys segures. De fet, no són ni una cosa, ni l´altra.

Està caracteritzada per ser una dieta pobre en ingesta d'hidrats de carboni (i en fibra). I, clar!, s'ingereix molta quantitat de proteïna i greixos. Dit d´altra manera: solen permetre "barra lliure" als aliments proteics d´origen animal (rics en greixos saturats i colesterol) i limiten al màxim el consum de cereals i els seus derivats, llegums i tubercles, i també de fruita.

El fet que, en els inicis, pugui semblar que funcionen, per la pèrdua de pes observada a la bàscula, s´ha evidenciat que aquest resultat s´associa a una menor ingesta calòrica deguda a la restricció dels hidrats de carboni; i no pas al propi consum excessiu de proteïnes. I, altrament, seguir aquest patró dietètic de forma perllongada pot provocar un augment significatiu del risc de mortalitat per malaltia cardiovascular i certs càncers, com colorrectal, d´esòfag i d´estómac. Risc incrementat al qual s´hi ha de sumar no pocs perjudicis per a la salut: una limitació significativa de la ingesta d´hidrats de carboni genera una situació metabòlica de "cetogènesi", produint-se cossos cetònics fruit de la mobilització de la reserva de greix corporal, a fi de poder-los utilitzar com a combustible, per falta de glucosa; quelcom que explica part de la pèrdua pes en els primers estadis de seguiment d´aquesta tipologia de dietes. Situació que pot comportar efectes secundaris com nàusees i marejos, halitosi, migranyes, insomni, falta d´apetència, osteopènia i restrenyiment. I afegint efectes secundaris, indicar que la necessitat metabòlica de processar les proteïnes ingerides en excés pot provocar trastorns hepàtics (el fetge és l´òrgan executor d´aquestes reaccions metabòliques) i una sobrecàrrega dels ronyons (els metabòlits generats s´han d´eliminar a través de l´orina), suposant un increment notable del risc de patir insuficiència renal i càlculs renals.

Destacar també que, en contra de tot allò que se sol creure (i principalment a l´entorn esportiu), una ingesta molt incrementada de proteïnes (en percentatge superior al recomanat i propi d´una pauta d´alimentació equilibrada), ni incrementa la massa muscular, ni n´evita la pèrdua. Tota la proteïna consumida en excés (no usada per funcions estructurals, fisiològiques i metabòliques) és usada com a font d´energia: "la carn no fa carn" (la massa muscular s´incrementa entrenant i amb una ingesta d´aliments adequada i equilibrada); i més quan la ingesta d'hidrats de carboni és molt baixa (per sota dels requeriments diaris).

L´OMS recomana una ingesta diària de 0,8 grams de proteïna per kg de pes, per a persones adultes sanes sedentàries. Quantitat que està lleugerament incrementada pels esportistes, degut a majors desgast i massa muscular. Referent a la ingesta d´hidrats de carboni, per a dietes d´aprimament, s´aconsella que aquests aportin entre el 45 i el 55% de la ingesta calòrica diària.

Si a la nostra alimentació hem exclòs el consum de cereals i els seus derivats, llegums i tubercles, estem duent a terme una dieta amb les mateixes característiques i conseqüències fisiològiques que s'han descrit. Sense molt possiblement saber-ho estaríem duent a terme una dieta hiperproteica.