Bones, per quina llet vegetal podria substituir la llet de vaca, i que no suposi diferència en l'aprofitament del calci? Gràcies!

Primer de tot, abans de considerar fer la substitució de la llet de vaca per altre producte alimentici no lacti caldria preguntar-se quin és el motiu de voler fer la substitució:

- per certa malabsorció a la lactosa? En aquest cas, si és perquè la panxa s'infla, es té dolor abdominal i diarrea poc després de prendre llet de vaca, llavors cal considerar si aquesta simptomatologia també apareix prenent llet sense lactosa, o bé amb un contingut baix de lactosa degut a l'acció de la fermentació (com les llets fermentades en forma d'iogurt i formatges). Per tant, si es pateix certa malabsorció a la lactosa, només cal cobrir els requeriments amb aquestes llets i derivats lactis substituts de la llet convencional, per a poder beneficiar-se de tots aquests components nutricionals que aporta aquest grup d'aliments.

- per aversió a la llet de vaca? la millor solució seria la mateixa que la plantejada per malabsorció, prenent aquells lactis en els quals el gust de la llet no es percebi, com en formatge bastant curats, kefir i iogurts i formatges elaborats amb llets diferents de les de vaca (ovella, cabra, búfala).

- per mites i falses creences que s'han escoltat i llegit sobre la llet de vaca i els derivats lactis? No són més que això, i millor ignorar-los (quins interessos hi haurà al darrera...?).

Respecte la denominació de certs productes com a "llets vegetals", com es fa referència, no és correcte. Perquè semànticament "llet" és una secreció mamària normal d'animals lleters, obtinguda mitjançant una o més munyides, sense cap tipus d'addició o extracció, destinada al consum en forma de llet líquida o a elaboració ulterior. Per tant, no podem parlar de "llet" de soja, ni "llet" d'ametlles, ni d'arròs, ni de civada. Haurien de dir-se "beguda de..." o "beguda a base d'extracte de..." o "liquat de...".

Des del punt de vista nutricional, i pel que fa principalment en l'aprofitament del contingut de calci, cap liquat vegetal pot substituir al de la llet ni el dels seus derivats lactis. No té res a veure. Per diversos motius:

- No es pot comparar el contingut nutricional de la llet amb el d'aquestes begudes d'origen vegetal, perquè tenen el perfil nutricional propi de les seves matèries primeres utilitzades per la seva elaboració: cereals, llegums i fruits de closca.

- Per la seva banda, la llet destaca per la seva riquesa en calci (és a dir, conté molt de calci per ració recomanada) i, a més, és una bona font dietètica de calci; és a dir, el seu calci és d'alta biodisponibilitat, a diferència del procedent dels liquats vegetals. Si observes a l'etiqueta d'aquests productes, s'indica que se sol enriquir-los amb calci d'origen químic (carbonat càlcic). I el seu calci present no l'absorbirem tant a nivell intestinal. De fet, qui ajuda a incrementar la biodisponibilitat del calci (que a la llet, i als seus derivats, és principalment en forma de fosfat càlcic) son certs components presents d'aquesta, com la lactosa (que es creu que augmenta la permeabilitat intestinal), la caseïna (que forma un complex peptídic amb el calci) i la vitamina D que facilita l'absorció del calci. Tots aquests components no estan presents als liquats vegetals.

- En canvi, als aliments d'origen vegetal hi ha un seguit de components que dificulten l'absorció del calci (per més que enriquim aquests productes alimenticis amb calci, o per més que el calci estigui present a aquest aliment en major quantitat per cada 100 g o 100 mL respecte la llet i els seus derivats). Alguns d'aquests components són els fitats (presents a les mongetes seques, fruits secs i llavors oleaginoses), els oxalats (als espinacs, mongetes seques i fesols), l'ácid urònic i els polifenols (en liquats vegetals i altres aliments d'origen vegetal). La presència d'aquests components (a més de la seva forma química del calci, no fosfat) farà que sigui menys aprofitable per nosaltres, perquè no n'absorbirem tant percentatge del consumit.

Considerant els requeriments d'aquest mineral per a la població adulta sana (i que no es troba en estat de gestació, ni alletament, ni menopausa) són d'uns 800 mg de calci a diari. Si es consumeixen les 2 racions diàries recomanades de llet i/o derivats lactis, es pot cobrir entre el 55 i el 70% d'aquestes necessitats de calci. I el restant percentatge es pot completar amb altres fonts dietètiques de calci, com les verdures de fulla verda (col, col rissada i bròquil amb pocs oxalats, a diferència dels espinacs), les llavors oleaginoses, cereals en format integral, llegums, espines petites de peix, escopinyes i ostres. Indicar que si s'exclou de la dieta el grup dels lactis i, a més hi ha mancança habitual d'aquestes fonts secundàries de calci, possiblement ens trobem davant una deficiència d'aquest mineral.