És veritat que les mandarines i taronges del Mercadona tenen la pell, pela, tòxica per a la salut?

És permès en fruites cítriques afegir alguns agents de recobriment específics, com a additius alimentaris, a la superfície exterior, per a conferir-li un aspecte més brillant, o bé per a revestir-lo d'una capa protectora. Es tracta del certs additius alimentaris del grup E-900.

Els additius alimentaris permesos d'utilitzar en fruites cítriques estan recollits a la Directiva 95/2/CE relativa a additius alimentaris diferents de colorants i endolcidors (http://ec.europa.eu/food/fs/sfp/addit_flavor/flav11_es.pdf" http://ec.europa.eu/food/fs/sfp/addit_flavor/flav11_es.pdf). En concret, s'especifiquen dins l'ANNEX IV (ALTRES ADDITIUS PERMESOS), a la pàgina 41, i aquests són els additius:

E-901 (cera d'abelles),

E-902 (cera candelilla),

E-903 (cera carnauba),

E-904 (goma laca),

E-912 (ésters d'àcid montànic)

E-914 (cera de polietilè oxidada).

Tots ells només es poden utilitzar pel tractament de la superfície en dosis "quantum satis". És a dir, en una dosi adequada per a assolir l'efecte desitjat, però que no sigui més del que cal.

Aquests agents de recobriment no es poden aplicar en quantitats excessives. Per una banda, perquè seria contraproduent per la fruita: dificultarien l'intercanvi gasós de la fruita amb l'ambient (la fruita continua respirant després de ser recollida de l'arbre), i es generarien olors i sabors estranys (per acumulació de certs gasos). Per altra banda, es poden produir fenòmens de "blanquejat", d'aparició de taques blanques a la pela de la fruita.

Llavors, com indica la normativa europea en allò referent al seu ús, i considerant quina és la funcionalitat d'aquests additius alimentaris, poden estar presents a la pela no només de cítrics que es venen al Mercadona, sinó també als que es venen a altres cadenes de distribució, a comerços minoristes i a mercats municipals. I també a moltes altres fruites no cítriques.

A les fruites cítriques també es poden utilitzar alguns fungicides, com l'imazalil i el tiabendazol, amb la finalitat que retardin l'aparició de la característica floridura blanc-verdosa d'aquestes fruites, a la superfície de la pell. La seva concentració també està regulada per la legislació, per a evitar riscos a la salut del consumidor: Reglament (CE) 396/2005 relatiu als límits màxims de residus de plaguicides en aliments i pinsos d'origen vegetal i animal (http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32005R0396&from=ES).

Referent a la seva toxicitat, l'EFSA (Autoritat Europea en Seguretat Alimentària) va determinar en un informe de l'any 2012 que els residus fitosanitaris en aliments no suposen un risc per a la salut del consumidor. Es pot consultar a aquest enllaç. I aquesta mateixa conclusió també és compartida per un Comitè d'Experts en Additius Alimentaris de la FAO/OMS (JECFA) i el Comitè Científic d'Aliments de la Comissió Europea (SCF).