M'han comentat que prendre dues cullerades soperes d'oli de coco aprima. És cert?

Es tracta d'un oli vegetal, que també se'l coneix com "mantega de coco", perquè a temperatura ambient té un format sòlid. I si s'observa la seva composició, bàsicament el 90% del seu pes són greixos, que s'han extret a través del premsat de la polpa del coco. Si anem a detallar quins tipus predominen d'àcids grassos a l'oli de coco, tenim que:

- en un 49% és àcid làuric (un àcid gras saturat de 12 carbonis),

- el 8% d'àcid caprílic (saturat, de 8 C),

- un 7% d'àcid càpric (saturat, de 10 C),

- un 6% d'àcid oleic (monoinsaturat, de 18 C), que és el principal àcid gras que està present a l'oli d'oliva,

- un 2% d'àcid esteàric (saturat, de 18 C),

- i un 2% d'àcid linoleic (poliinsaturat, de 18 C), tipus omega-6.

Per tant, observem que més del 50% dels tipus d'àcids grassos presents es corresponent al tipus saturat, bàsicament àcid làuric. En estudis bastant recents, s'ha anat observant que aquests tipus de greixos saturats (àcid làuric) podrien tenir una influència positiva sobre la síntesi de colesterol-HDL (el "colesterol bo"). Però, es tracta d'estudis de curta durada (i no se sap encara a dia d'avui amb certesa la seva relació sobre el risc cardiovascular a llarg termini). Per tant, hem d'anar en compte amb les especulacions que es puguin fer per a incrementar la seva venda, i la seva consideració com a "aliment saludable" o "aliment cardioprotector".

I, anant a la pregunta, ara sí, de si consumir-lo a diari ajuda a aprimar-se, rotundament la resposta és que NO APRIMA. Perquè cada gram consumit d'oli de coco ens aporta unes 9 Kcal, a l'igual que qualsevol dels altres olis, tant siguin d'oliva, com de gira-sol, com de sèsam, i demés. És a dir, sempre cal tenir en compte que sumen Kcal a les consumides a través dels aliments i begudes que consumim a diari. I, des d'un punt de vista calòric, caldria que ens basem en la premissa que "CAP ALIMENT APRIMA (O ENGREIXA) PER SI SOL", sinó que cal considerar el conjunt de l'aportació calòrica de la nostra dieta.

Referent a la resta d'aliments presents a l'esmorzar, aconsellaria fer canvis i desviar-ho cap al consum d'aliments més tradicionals (o més mediterranis). Perquè:

- no beneficia nutricionalment (per anar cobrint requeriments de calci) elegir liquats vegetals i no pas llet o derivats lactis tradicionals. A més, caldria valorar l'addició de sucres que es fa en molts liquats vegetals.

- no beneficia prendre amarant per esmorzar (ni econòmicament, ni nutricionalment), quan no es "cuida" el resta de tipus d'aliments que formen part de la dieta. És a dir, el que es consumeix a la resta d'àpats. Faríem més bé si asseguréssim les racions recomanades d'aliments d'origen vegetal i d'origen animal (si s'escau), que posar productes "no habituals" a la dieta que, per la regió geogràfica on vivim, seria recomanable que s'atansés al patró dietètic mediterrani.

Per tant, com a recomanació dietètica, seria millor no intentar incorporar productes alimentaris "exòtics" o "no habituals" a l'alimentació mediterrània, quan sabem que per ració i freqüència de consum dels aliments considerats "autòctons" poden ser deficients; en un intent de "compensar" nutricionalment. Per tant, intentem fer modificacions correctes a la nostra dieta, que siguin encertades. I, a més de millorar la nostra salut, segur que ho observem també a la nostra economia. Sobretot, que no ens entabanin per vendre'ns certs productes; ni ens deixem influir per certes fonts d'informació. Millor dirigir-nos a un/a Dietista-Nutricionista perquè ens corregeixi la nostra alimentació, si considerem que cal.

Sóc una noia que fa entre 4-5 dies d'esport setmanal intensiu, voldria saber que aniria bé prendre abans d'anar al gimnàs i després del gimnàs ja que he observat que la sensació de gana ha augmentat pel fet d'augmentar aquesta activitat física. Moltes gràcies

Desconec en quin moment del dia es realitza l'exercici físic. En tot cas, és fonamental que la pauta d'alimentació sigui adequada, tant des del punt de vista calòric com nutricional, per a rendir també físicament.

Pel que fa a l'àpat d'ABANS DE L'EXERCICI:

1) cal que es realitzi a temps abans de l'exercici, per a ajudar que s'hagi produït el buidatge gàstric del què s'ha menjat. Però és orientatiu perquè tot depèn de la composició nutricional de l'àpat i la quantitat d'aliment consumida:

- a la mitja hora mínim després de la col·lació de mig matí o del berenar,

- a la hora mínim de l'esmorzar (que no sigui massa copiós),

- a les 2 hores mínim d'un àpat principal com el dinar o bé el sopar (que no sigui massa copiós),

- a les 3 hores mínim d'un dinar o sopar molt copiós.

2) intentar que no sigui massa copiós. És a dir, excessiu en quantitat d'aliments consumida.

3) es pot jugar amb les textures: si són líquides, semilíquides o pastoses, el buidatge gàstric pot ser més ràpid que si la consistència és sòlida.

4) si es realitza exercici de llarga durada i moderada intensitat (aeròbic), fer èmfasi en el consum adequat d'aliments rics en hidrats de carboni, i en format (a poder ser integral), és essencial. Ajuda a mantenir els nivells de glucèmia adequats unes quantes hores després de l'àpat.

5) evitar el consum de massa quantitat d'aliments d'origen animal, pel seu contingut de proteïnes i greixos. La presència d'aquests nutrients actua relentitzant el buidatge gàstric.

6) cuidar la temperatura i el grau de cocció dels plats: els plats freds i crus (amanides) són de més difícil digestió que els cuits.

7) evitar el consum de només aliments o begudes rics en sucres i d'alt índex glucèmic, ja que pot provocar hipoglucèmies posteriors, causants de marejos, nàusees i fatiga.

Referent a l'àpat de DESPRÉS DE L'EXERCICI, caldria que, per a potenciar la recuperació muscular:

1) es faci un àpat on l'aportació d'hidrats de carboni complexes i de proteïnes sigui la necessària; i millor dins l'hora de després de fer l'exercici.

2) es begui aigua suficient, de forma gradual, per a contrarestar la pèrdua hídrica per sudoració (igualment també cal durant la realització de l'exercici, cada 10-15 minuts).

Durant l'exercici els nivells de glucosa en sang disminueixen considerablement degut a l'ús que en fan els músculs per a realitzar la contracció muscular (principalment en exercicis de baixa/moderada intensitat). Uns nivells baixos de glucosa en sang, finalitzat l'exercici, són els responsables de la sensació de gana que s'experimenta després. Per tant, assegurar uns nivells adequats de glucosa en sang prèviament a l'exercici és clau per a controlar-ho.