Per què cada vegada que menjo la panxa s'infla, i tinc la sensació de que explotaré?

Pot haver-hi diversos motius, que cal estudiar un per un, per a poder descartar-los i poder eradicar aquesta simptomatologia molesta:

1) per una mala conducta alimentària adoptada, com pot ser "menjar ràpid", sense pràcticament mastegar. Si entenem que tant aliments d´origen vegetal com els aliments d´origen animal són estructures cel·lulars, si una part d´aquestes passen senceres al nostre intestí (per no dedicar un temps necessari a mastegar bé i trencar aquestes estructures), els sucs gàstrics no ho poden fer. I els enzims digestius, que actuen a nivell de l'estómac i intestí, no podran arribar als seus substrats (és a dir, als hidrats de carboni, greixos i proteïnes). I, per tant, part d´aquest contingut dels aliments baixarà pel tub digestiu sense aprofitar-se (tampoc podrem aprofitar part de les vitamines i minerals). Qui sí se n´aprofitarà serà la nostra microbiota intestinal (bacteris i fongs), present a l´intestí gruixut. Utilitzaran totes aquestes substàncies que no hem aprofitat nosaltres, per a sobreviure i multiplicar-se. Ho fermentaran. I, al fermentar-ho, generaran gasos causants de la distensió abdominal, unes hores després dels àpats; que també poden anar acompanyats d´una mica de dolor o malestar.

2) per parlar exaltadament, amb neguit o tensió mentre es menja. Això suposa no coordinar bé la masticació amb la deglució d'aire, que també entra per la boca i faringe. L'estómac s'acaba omplint d'aire, i no només dels aliments, que cal treure per alguna banda: en forma d'eructes, o bé cap a l'intestí i sang. L'estómac durant una bona estona està més distès del que caldria en condicions normals.

3) per acompanyar els àpats amb "begudes carbonatades" (aigua amb gas, certes begudes ensucrades i begudes alcohòliques com cervesa). El gas que contenen esdevé diòxid de carboni a l'estómac, pel pH àcid que hi ha. Un gas que cal eliminar cap a una banda o altre del tub digestiu, tal com he comentat. Aquest gas també ocupa un espai dins aquesta cavitat gàstrica, sent possible motiu de distensió abdominal.

4) per "maldigestió d'un component dels aliments". Bàsicament se sol tractar de sucres (com la lactosa, fructosa i sorbitol), com a causants d'intoleràncies alimentàries, en més o menys grau. No té res a veure amb les al·lèrgies alimentàries (a les intoleràncies alimentàries no hi participa el sistema immunològic). I al respecte, indicar que no es pot detectar amb els falsos "test d'intoleràncies alimentàries" (com se sol vendre massa sovint, i que no estan validats per cada organisme ni societat científica i mèdica). Sinó que cal practicar proves diagnòstiques no invasives, com és la "prova de l'hidrogen expirat", i que els metges especialistes en aparell digestiu caldrien que prescriguessin (entre altres proves diagnòstiques que considerin necessàries), per a poder diagnosticar si es pateix alguna intolerància alimentària a aquests sucres fermentables.

Per tant, en un primer instant és important valorar el com es menja; per a poder fer canvis conductuals i observar si pot ser el motiu directe.

En cas que es continuï amb la distensió abdominal, cal valorar què es menja i que pot ser el causant. Cal assessorament d'un metge especialista de l'aparell digestiu perquè consideri les proves necessàries a fer. I, en cas de detectar que es pateix una intolerància alimentària, un/a Dietista-Nutricionista és qui pot assessorar amb una pauta d'alimentació específica i selectiva, però ben equilibrada des del punt de vista nutricional i calòric, per a poder disminuir aquesta simptomatologia, sempre amb les proves diagnostiques facilitades.