Quins beneficis té anar de ventre cada dia? I si a més ho fas cada dia i a la mateixa hora?
L'evacuació de les femtes es pot considerar l'últim estadi del procés digestiu; pel qual s'elimina a través de l'anus tot allò dels aliments que no ha estat assimilat o aprofitat a nivell intestinal, més altres components que han participat en la digestió del material alimentari.
Mantenir una regularitat en el trànsit intestinal és convenient, per evitar trastorns i patologies digestives a mig i llarg termini. Patir restrenyiment és un inconvenient, que també malmet la qualitat de vida; alhora que és una causa de diverses patologies.
Per tant, cal premiar la regularitat en la evacuació de femtes. Millor que sigui diària. I es considera que és normalitat fins unes 3 vegades al dia, amb una consistència adequada.
Anar de ventre en un moment determinat del dia (a la mateixa hora aproximadament, si cada dia és bastant rutinari a nivell horari), seria el més indicat per a tothom. Donat que, per nosaltres (a nivell actitudinal o de comportament), i pel nostre cos (a nivell fisiològic) s'ha convertit en un hàbit (un acte reiterat dia rere dia). En aquest cas, aquesta regularitat suposa un benefici.
A diferència, si existissin problemes per evacuar, poden ser deguts a:
- no ingerir suficient quantitat de fibra a través de la dieta. Se sol recomanar un mínim de 20 g per una adequada funció intestinal. A partir d'aquí, el requeriment incrementa. I la fibra dietètica és exclusivament present a aliments d'origen vegetal (no als aliments d'origen animal).
- no hidratar-se suficientment també pot ser un motiu de restrenyiment, per la no suficient entrada d'aigua a nivell de l'intestí gruixut per a fer més viscoses les femtes.
- mantenir una activitat molt sedentària tampoc hi ajuda.
- alguns fàrmacs tenen, com efecte secundari, provocar restrenyiment.
- també es pot alterar la freqüència degut a aspectes fisiològics (embaràs), o bé per alteració dels horaris (qui treballa fent torns o per motius de viatges llargs).
- si no es manté una regularitat a un moment determinat del dia, també és possible que, quan hi hagi necessitat d'evacuar, no es pugui fer. La quantitat de femtes incrementa, poden fer-se més dures, i més difícils d'evacuar.
- algunes malalties o alteracions propicien el restrenyiment: el síndrome de l'intestí irritable, la presència de pòlips intestinals, la diabetis mellitus, l'hipotiroïdisme i el lupus, per exemple.
