No, no en té res de cert. Aquesta falsa creença de menjar només pomes (que podria ser qualsevol altra fruita, o bé certes verdures/hortalisses, en format sencer o en forma de batuts, sucs o liquats) té una base en les "dietes detox" o "dietes desintoxicants" o "dietes depuratives" (com se les desitgi denominar). Es tracta d'un tipus de "dietes miracle" que, com a tals, no tenen cap base científica.

"Fer neteja", "fer depuració", "desintoxicar" el nostre cos ¿què significa? Res de res des de la terminologia mèdica. Són paraules inventades, a voltes per guanyar diners (quan al darrera hi ha tot uns productes que et venen, o bé un assesorament dietètic per promoure també una pèrdua de pes).

I, ¿per què no té sentit, des de l'àmbit mèdic i científic, això de "fer una neteja" (de què?) del nostre cos, menjant només fruites o verdures i hortalisses (en el format que sigui) durant un determinat temps? Perquè no té cap sentit el voler, fet d'aquesta manera, eliminar del cos una fracció de grasses saturades, colesterol, sucres, àcids grassos trans, farines refinades, alcohol i sal consumides de més (o en excés) durant uns dies previs. I que uns dies després hàgim de fer aquesta mena de restriccions dietètiques (i calòriques) per a compensar. El nostre organisme no entén bé aquestes compensacions. Més bé, s'altera i "fa reacció adversa" al respecte.

Per altra banda, té sentit fisiològic el terme "detoxificació". Perquè el nostre cos ho fa sol, des de que naixem fins que morim. I ho fan un seguit d'òrgans involucrats en l'eliminació de certes substàncies del nostre cos, que per res tenen a veure amb les que abans he esmentat. I que aquesta funcionalitat té lloc constantment, al llarg de les 24 hores del dia. Els òrgans que hi participen són:

- el fetge, amb la seva capacitat de metabolització de les substàncies que circulen per la nostra sang, els ronyons, amb la seva capacitat de filtració de les substàncies presents en la sang, perquè formin part de l'orina que excretem,

- els intestins, amb la seva capacitat absortiva als primers trams de l'intestí prim, i de generar les femtes amb tot allò que no hem aprofitat, a nivell de l'intestí gruixut,

- la pell, per on les eliminem, formant part de la sudoració,

- els pulmons, eliminant els productes volàtils com a part de l'aire que expirem.

I el que realment fan és expulsar del cos residus metabòlics (que es produeixen degut a l'activitat citològica de les nostres cèl·lules) al "processar" tot allò que els hi aportem a través dels aliments. I també el què fan és expulsar un seguit de "toxines" que entren al nostre cos a través dels aliments i productes alimenticis, com són:

1) tòxics que deriven del processat d'aliments com hidrocarburs aromàtics policíclics (derivats de fums de cocció), acrilamida (a aliments rics en hidrats de carboni cuits en un fregit intens o fornejat durant periodes llargs a temperatures superiors als 120 ºC), etc.

2) contaminants ambientals, com són els metalls pesants que estan presents arreu del planeta, de forma natural, a la superfície (i que tenen els seus propis cicles geològics i biològics). I que s'incorporen al teixit de les plantes i dels animals que acabem menjant.

3) als aliments tenim residus fitosanitaris (herbicides, insecticides i fungicides) i medicaments per animals (perquè també es posen malalts), com són antibiòtics, tranquil·litzants, antiinflamatoris, i altres utilitzats; pels quals se'ls deixa (abans del sacrifici i aprofitament de la llet) un temps de quarantena, per a poder-los eliminar màximament a través de l'orina.

4) contaminants químics presents de forma natural als aliments que formen part de la nostra alimentació, com nitrats (en enciam i espinacs), patulina (en suc de poma i altres productes elaborats amb poma o suc de poma), ocratoxina A (en cereals i productes de cereals, cafè, vi, raïm i productes derivats), aflatoxines (en cacauets, fruits de closca, fruita seca, cereals, llet i espècies), entre molts altres.

El llistat d'aquestes substàncies considerades "tòxiques", "contaminats" o "residus químics" que ingerim a través de la nostra alimentació es pot consultar en aquest enllaç.

El com reacciona el nostre cos quan ingerim menys quilocalories al llarg del dia del que correspon a la nostra taxa metabòlica basal, que cadascú té la seva, i pot variar lleugerament per un mateix individu al llarg del temps, s'explica en aquesta altra resposta. I el que, per tant, un/a no espera és que a resultes d'aplicar aquesta falsa creença acabem guanyant massa grassa i perdem massa proteica muscular. A l'igual que això passa quan seguim una dieta molt restrictiva calòricament (alhora que deficient nutricionalment) per aprimar-nos.