En tres anys, dos discos i centenars de concerts. Ells són Doctor Prats, un grup de fusió nascut a Terrassa el 2014. Han tocat aquest estiu arreu de Catalunya, però també al País Basc, a Madrid, a França i el Japó on han interpretat les cançons del seu segon disc, Aham Sigah. Una gira que posarà el seu punt final el pròxim dimarts a la ciutat de Girona.

Com serà aquest concert de comiat de la gira de Doctor Prats a les Fires de Sant Narcís?

Tenim plantejat fer el concert com la resta d'actuacions de la gira. Segurament a nivell de parlaments i a nivell de sensacions serà una mica diferent perquè és l'últim. Arribem a Girona carregats de les noves experiències que hem viscut en els 85 concerts que hem fet aquest any.

En aquesta gira heu passat per indrets remots com el Japó.

Sí, hem descobert com es percep el nostre directe en llocs on no coneixen ni la nostra llengua. Ha estat molt interessant. Al Japó vam actuar dins un festival i davant de 15.000 persones. Va ser brutal.

I ara toca visitar Girona.

Ens encanta tocar aquí. Vam estar al Festival Strenes i ens ho vam passar molt bé. Va ser un d'aquells dies que vam venir d'hora i ens vam passar tot el dia per la ciutat voltant. És una ciutat que té màgia. Ens encanta el tipus de públic que hi ha. També vam tocar a la Mirona de Salt. I ara a les Fires de Girona, unes festes que tothom en parla. Jo personalment no hi he estat mai però, he rebut mil comentaris que diuen que és una festa imprescindible per anar-hi a tocar.

I després del concert de Girona, quin és el següent pas de Doctor Prats?

D'aquí a unes setmanes anem al Marroc on farem un concert en petit format. A partir d'aquí, ens centrarem en el nou disc que estem preparant i que sortirà, en principi, el maig de l'any que ve.

La crítica us defineix com una banda que fusiona diferents estils. Es podran escoltar en aquest nou disc més sonoritats?

En aquest nou disc volem investigar noves sonoritats i nous tipus de cançons. A Aham Sigah ja vam introduir la música electrònica, un nou món per nosaltres que ens ha enriquit molt. I precisament aquest és el nostre lema, agafar estils que no coneixem i treballar-los. I en aquest nou disc seguirem per aquest camí. Serà un àlbum força diferent de l'anterior.

Què diuen les lletres de Doctor Prats?

Cada cop ens obrim més. En el primer disc parlàvem d'aspectes més transcendentals i de problemes socials. En canvi en aquest segon àlbum parlem de problemes personals o frustracions i com superar-ho. I en aquest tercer disc, de moment, anem per aquesta línia. Despullar-se és el que costa més. La idea és buscar aquest fil conductor més emocional. A la vegada, però, estem en una situació social i política complicada que vulguis o no ens afecta interiorment. Aquest nou disc també parlarà d'això.

En tres anys, dos discos i centenars de concerts. Heu pogut assaborir aquest vertiginós èxit?

Molts de nosaltres havíem format part anteriorment d'altres grups i, per tant, sabem que aquest èxit tan ràpid que hem tingut amb Doctor Prats no és normal. Per això ho estem gaudint molt més i som conscients de la sort que hem tingut que el projecte funcioni tan bé. El fet de picar pedra és molt constant en el món de la música i res és fàcil, en canvi amb Doctor Prats les coses han anat molt fluides. Intentem viure cada moment tot el que ens està passant.

Quina ha estat la clau d'aquest èxit?

Quan vam començar el projecte creiem que teníem la clau o que sabíem el camí per arribar a la gent. Però va passant el temps i cada cop sabem menys què és el que ha fet que Doctor Prats funcioni tan bé. Jo destacaria, però, la unió de l'equip, tant entre els músics com amb els tècnics. Tenim una relació brutal i això fa que en portar més de 200 concerts encara tinguem ganes de seguir actuant i de fer coses noves. I això ho percep el públic quan estem sobre l'escenari.

Per què el nom de Doctor Prats?

És d'aquelles coses típiques que ara penses que si haguéssim sabut que el grup funcionaria tan bé, potser haguéssim triat un nom més seriós. En principi, el nom és un redoble de bateria lingüístic. Quan toques el bombo i la caixa fa el du-tu-pra. I d'aquí surt el nom de Doctor Prats. És una onomatopeia del món de la bateria.