No és fàcil la resposta. A la vegada hem de diferenciar entre règims econòmics matrimonials i els de parelles de fet, ja que els articles són diferents, encara que tenen la mateixa finalitat:
- En els casos de matrimonis existeix la compensació econòmica per raó de treball de l'art. 232.5, que requereix unes característiques perquè es doni el que vostè pregunta. "La compensació econòmica per raó de treball té com a límit la quarta part de la diferència entre els increments dels patrimonis dels cònjuges, calculada d'acord amb les regles que estableix l'art. 232-6. Tanmateix, si el cònjuge creditor prova que la seva contribució ha estat notablement superior, l'autoritat judicial pot incrementar aquesta quantia".
- I en el cas de les parelles de fet, també en el seu Art. 234-9 existeix la compensació econòmica per raó de treball: "Si un convivent ha treballat per a la casa substancialment més que l'altre o ha treballat per a l'altre sense retribució o amb una retribució insuficient, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre i que en el moment del cessament de la convivència l'altre hagi obtingut un increment patrimonial superior, d'acord amb les regles de l'art 232-6. S'aplica la compensació econòmica per raó de treball el que estableixen els articles 232-5 a 232-10".
Per tant, en cada cas s'haurà d'estudiar com s'ha fet i com s'ha aconseguit l'increment patrimonial. En el nostre despatx tenim un departament específic per aquestes qüestions i casos.
Josep Prat RiuróAdvocatPRAT SÀBAT ADVOCATS
