Quan va recollir el Premi E-TECH va explicar el canvi que ha suposat la digitalització per al cinema. És una de les grans revolucions de la història del cinema?

Passar del cinema mut al sonor, o del blanc i negre al color van ser dos canvis radicals a la història del cinema. I possiblement el cinema digital estigui a l’alçada pel que suposa de canvi tecnològic. En els darrers anys, més enllà de la tecnologia 3D o dels tipus de pantalla, el cinema digital ha obert unes possibilitats extraordinàries. A nivell creatiu permet una sèrie d’escenaris que abans el cinema no tenia. És sens dubte, una revolució, potser més discreta, perquè l’espectador no la percep tant.

Recorda com va entrar en aquest món?

L’any 2001 vaig conèixer un projecte de Peter Greenaway, que em va obrir els ulls al nou escenari que estava començant en el món del cinema. Després, ha anat tot molt ràpid. A nivell de producció i de creació per part del director, el cinema digital ha suposat un canvi en la manera de pensar el cinema. Durant més de cent anys, el cinema mostrava només allò que es fotografiava. A partir del segle XXI, mostra allò que es fotografia però també tot allò que hi podem afegir després. Ara podem seguir “pintant” sobre la base fotogràfica. S’ha obert un nou escenari de creació.

Té una àmplia trajectòria en el món del cinema en la que ha tocat moltes tecles. El Premi E-TECH reconeix aquesta trajectòria però ressalta el seu paper com a empresari audiovisual. Cineasta, creador, productor, empresari … amb quina definició se sent més còmode?

A mi el que m’agrada és explicar històries a través del cinema o sobre el cinema. I tot va començar escrivint sobre cinema al Diari de Girona quan era un estudiant a la Salle Girona. Jo em defineixo sobretot com a espectador, amb la sort que tinc la possibilitat de crear coses que un dia podré veure en el cinema. Per poder-ho fer possible, calen moltes coses: tenir les idees, el talent, trobar el finançament…. I sempre has d’estar envoltat de gent millor que tu en molts àmbits. I al final, el que ho justifica tot plegat és que trobi la resposta del públic.

En els darrers anys ha estat enfocat en grans projectes de cinema d’animació, com Tadeo Jones o Atrapa la bandera. Quines diferències hi ha en el procés de gestació, producció i elaboració d’un film d’aquest tipus respecte al cinema que havia fet abans?

Els temps són molt diferents, sobretot pel que fa al rodatge. En una pel·lícula convencional, i en funció del pressupost, el rodatge pot durar de 5 a 15 setmanes. Però abans del rodatge, hi ha un procés molt llarg que pot arribar als 3 o 4 anys. En una pel·lícula d’animació, només el rodatge, és a dir el procés des que comences a animar fins que acabes, pot durar uns quatre anys. És un procés molt lent, el resultat del qual tardes molt a veure. En un rodatge amb imatge real, cada dia pots veure el resultat del que has rodat. En animació tardar anys en veure una escena acabada.

Quantes persones poden arribar a treballar en pel·lícules d’animació com les que has impulsat en els darrers anys?

Amb Atrapa la bandera vam estar més de quatre anys treballant, hi van participar més de 600 persones que van sumar més de 350.000 hores de treball.

Productes com aquest, que ha atret l’interés de Paramount, que la distribueix a nivell internacional, desmostren que aquí tenim el talent suficient per fer animació de qualitat. La base de professionals que tenim a casa nostra és suficient perquè al mateix temps convisquin diferents projectes d’animació d’aquesta dimensió?

A Catalunya i arreu de l’Estat hi ha professionals preparats, i cada vegada més. Nosaltres vam fer Atrapa la bandera des de Barcelona, Madrid, Saragossa, Tenerife… Al mateix temps que nosaltres feiem aquesta pel·lícula, hi havia tres o quatre productores que estaven fent projectes d’animació amb un nivell excel·lent. Fem productes de qualitat, fins al punt que productores de Hollywood comencen a venir a buscar talent aquí. Per una banda, és una alegria perquè significa que estem treballant amb un nivell de competitivitat i perfecció tècnica extraordinària; però d’altra banda pot suposar una fuga de talent. En qualsevol cas, hi ha molta gent jove que s’està incorporant a aquest sector de l’animació, tant en videojocs com en cinema. Per tant, el relleu està assegurat.

Fa molts anys, a casa nostra es produia molta animació infantil destinada a la televisió. Ara la producció autòctona en aquest camp és pràcticament inexistent. A què ho atribueix?

L’animació s’ha perfeccionat molt. Hi ha una exigència d’acabat i de perfecció tècnica molt elevat, que requereix de pressupostos molts més elevats que els de fa uns anys. Nosaltres hem intentat pensar en càpsules de ‘Tadeo Jones’ pensades per televisió, i no ens surten els números. Per altra part, les cadenes de televisió no estan fent les inversions en produccció pròpia que havien fet temps enrere en el camp de l’animació. És una llàstima, perquè a Catalunya hi havia hagut productores enfocades en el mercat televisiu d’animació molt potents que ara no tenen la possibilitat de treballar.

Parlem de projectes. En què està treballant? Veurem aviat alguna producció d’Edmon Roch a les pantalles?

Estem en la fase final de la segona part de Tadeo Jones, que estrenarem l’estiu de 2017. També estem treballant en altres projectes d’imatge real: Una pel·lícula amb Daniel Monzón, amb qui ja vam fer ‘El niño’; una altra pel·lícula amb un director català, que és el David Victori; també tenim en marxa un projecte per rodar a l’Àfrica una pel·lícula amb un fort component d’aventura però també de temàtica social… Aquest 2016 no estrenarem res, però serà un any intens amb rodatges que es podran veure al 2017.