Es delaitava fent llargues passejades pel Barri Vell, li encantava fer el badoc per aquells carrerons foscos... Ho feia gairebé cada dia amb companyia d'en Rovelló -un pastor alemany jovencell amb molta energia- prescripció mèdica, car necessitava activar el reg sanguini d'aquell cos sofert!
Un jorn, trobant-se al cor del Call jueu, sentiren a la llunyania el plor desesperat d'un infant. En Mateu aguditzà l'oïda i deduí que aquells brams provenien del carreró fosc de Sant Llorenç. Guiats per aquells bruels, s´endinsaren en la penombra on es trobava aquell infant que posseïa tants bons pulmons. Quan estaven gairebé a tocar, en Rovelló es començà a inquietar, es parà i posà a bordar, volia avisar el seu amo, però ell decidí no fer-li cas i arribar-s´hi. En Mateu, commogut per aquella menudesa, agafà en braços el nadó i l´intentà bressolar per calmar-lo. Li destapà la cara per poder veure´l i es trobà amb uns ulls petits i foscos que el miraven directament, amb una mirada ferotge i penetrant, que l´hipnotitzaven; llavors una remor de paraules indesxifrables i tot seguit perdé el coneixement.
Despertà en una cel·la fosca, petita, humida, amb una fortor a pixum... i amb un peu encadenat a la paret. Cantaven, moltes veus, a l´uníson, un so greu, monòton, esfereïdor... i altra volta aquells mots indesxifrables.... Sentí passes, eren a prop, es paraven, tornaven a reprendre la marxa fins que... les sentí just darrera el seu portell. L´obriren d´una batzegada i aparegueren un parell d´homes amb hàbit de monjo i el rostre cobert per la caputxa. L´apressaren, li alliberaren el peu i el conduïren a través de llargs passadissos fins arribar a una capella fosquíssima, il·luminada només per una estrella dibuixada a terra a base d´espelmes. La coneixia, era l´estrella de David de cinc puntes! Al centre, una dona alta i esvelta que lluïa una llarga i negra túnica, i mentrestant aquells cants fúnebres que no cessaven. Quan en Mateu la contemplà, reconegué a l´instant aquella mirada negra i penetrant! Ell li deixà anar:
-No pot ser, vós, la criatura... tan sols era un nounat, és... és impossible!!-
La dona deixà anar una gran rialla i li respongué:
-I tant que pot ser !! Serà, ara i ací i amb la teva noble ajuda i l´apreciada sang d´un cristià com vós. Uns savis rabins m´han fet saber que s´acosta una plaga mortal a la ciutat i la comunitat jueva no es pot permetre tal catàstrofe. És precís realitzar un sacrifici i vós n´heu sigut l´elegit!-
L´espentaren, caigué i l´arrossegraen fins al centre. Ella s´ajupí, se´l quedà mirant, l´hipnotitzà denou i ell sentí el cos paralitzar-se. Aprofitant la seva indefensa, la dama es tragué un punyal que duia lligat a la cintura, però que estava ocult per la túnica i li clavà sens dilació al cor d´en Mateu; fent regalimar un bon doll de sang! Immediatament s´acostaren un parell de monjos, recolliren aquell líquid vermellós, el depositaran en una copa daurada i l´entregaren a la dama tot fent una gran reverència! Ella l´acceptà complaguda, pronuncià un parell de frases en hebreu, begué un glop de la copa i els l´entregà denou -al mateix temps els cants continuaven ressonant, ara amb més fervor-, convidant-los a tots a gaudir del beuratge que els hauria de fer immunes a la tan temuda i anunciada plaga!
