L'escriptor olotí Lluís Busquets i Grabulosa presenta la novel·la Llums de sincrotró. La guerra (in)civil des dels ulls d'un batxiller d'avui, un llibre que compta amb les il·lustracions de Jordi Junyent i que parteix d'un Treball de Recerca de final de batxillerat de l'adolescent Lluc Serrat, guiat per la seva tutora Estrella Coseriu, competent professora d'història de l'Institut. La tendra història d'amor entre Estrella Coseriu i Lluc Serrat representa el contrapunt emotiu de tota una investigació sobre la guerra (in)civil, que permet seguir la maduració del narrador. Dies d'amor, dies de ruptura.

Els Serrat són un matrimoni de classe mitjana normal, format per Climent, arquitecte, la muller Francisqueta i els dos fills, Eulàlia i Lluc, sense oblidar l'àvia Cecília. Tanmateix, plana sobre ells la memòria d'un familiar màrtir, Bartomeu, avi de Climent, assassinat per un escamot de milicians el 1936, en els inicis de la guerra incivil, fet del qual han responsabilitzat sempre un conegut polític de la ciutat, el senyor Coll, avui exiliat a Santiago de Xile.

Pau Serrat, fill de Bartomeu, pare de Climent -conegut com a Pau el Coix per un incident a la rereguarda tot i servir com a auxiliar a les auditories postbèl·liques del franquisme-, és mort, però els seus escrits, des de les eleccions del 1936 fins acabada la guerra, en els quals cova una certa revenja contra Coll, perduren ordenadament arxivats en un ahir d'aigües estancades fins que Lluc -des de la distància d'una tercera generació- es proposa dedicar el seu treball de recerca de batxillerat a la Memòria històrica del conflicte bèl·lic i a les circums- tàncies que van portar al martiri del seu besavi i a la coixesa de l'avi.

L'autor, lluny d'elaborar cap novel·la a l'ús sobre la guerra civil, ha apostat per teixir una història encarnada en la seva ciutat natal, Olot, però, de fet, ja que renuncia als localismes, universal, assumida des dels ulls i la distància d'una tercera generació i, al costat de la desmesura tràgica dels tribunals franquistes, hi ha ordit una possibilitat de redempció a través d'un amor que, d'una banda, és renúncia heroica i, de l'altra, esperança incipient.