Tercera edat
diaridegirona.cat >Tercera edat>

«L'alegria amb la qual em rep cada dia la Maria, de 88 anys, no té preu»

Ana Flores, assistent social

«L´alegria amb la qual em rep cada dia la Maria, de 88 anys, no té preu»

19-05-2017TuentiMeneame
L'assistent social, Ana Flores
L'assistent social, Ana Flores. DdG.

RAQUEL GIRONÈS | GIRONA Si l'esperança de vida continua creixent com ara, es preveu que el 2051 hi haurà un 30,5% de sobreenvelliment, persones majors de 85 anys. Això incrementarà l'oferta de feines destinades a la tercera edat.

Diuen que quan ens fem grans els nostres defectes s'accentuen, és complicat treballar amb gent gran?

Depèn de la persona i del seu estat de salut. Durant uns anys vaig estar realitzant atenció domiciliaria a una persona de 90 anys amb demència molt avançada. Sempre deia que volia marxar i anar a casa seva, quan ja era a casa seva. En aquests casos has de tenir una mica més de paciència. Anteriorment havia tractat una dona de 97 anys que no podia caminar, però tenia el cap molt clar i això em facilitava la feina. Realment, aquesta és una feina que t´ha d´agradar.

Quina tasca realitza vostè?

Actualment ajudo la Maria Mitjà, una senyora de 88 anys que és invident. La meva tasca consisteix a preparar-li els àpats del dia, l´ajudo a vestir-se, a fer la feina de la casa o l´acompanyo a fer gestions i a passejar.

La solitud és un dels principals problemes que té la gent gran. Vostè es troba amb aquesta situació en el seu dia a dia laboral?

Estic amb la Maria moltes hores al dia, però hi ha moments, quan jo marxo, que ella es queda sola. Són només moments puntuals, ja que també té la seva família, que li fa companyia els caps de setmana. Hi ha molta gent, però, que està sola les 24 hores del dia i que no es pot valer per si mateixa. El govern hauria d´impulsar més ajudes socials per a aquest tipus de persones. D´alguna manera hem de tornar a la gent gran el que abans han fet per nosaltres.

Quin és el moment més gratificant de la seva feina?

Quan arribo el matí a casa de la Maria. L´alegria amb la qual em rep no té preu. O quan em dona les gràcies per qualsevol cosa que li faig. No té per què donar-me les gràcies, ja que aquesta és la meva feina.

I el pitjor?

Quan la persona que fa anys que veus cada dia i vas coneixent se'n va. És un moment que es passa molt malament. Encara que sigui la teva feina, no deixes de ser persona i estableixes un sentiment amb aquella persona. En aquesta feina has de tenir molt clar on acaba la teva vida professional i comença la teva vida personal perquè crema molt si no saps diferenciar-ho.

Què la va empènyer a dedicar-se a aquesta feina?

La voluntat de treballar realitzant un servei per als altres. Aquesta és una feina que t´ha d´agradar perquè et pots trobar amb gent gran que es tornen com nens petits i es fan les necessitats a sobre. I la teva tasca és netejar-los. No és una feina que pugui fer qualsevol. A més, la gent gran percep si t´agrada la feina que fas o si ho fas per obligació.

És una feina gratificant?

La gent gran agraeix sentir-se estimats, ja que senten que com que ho han fet tot, aquí ja no hi fan res. Per això, que algú vagi a casa seva a veure´ls o que estiguin per ells i els faci companyia ho agraeixen molt.