A la vall de més al sud de França, al sud del Canigó, es troben els Canyons de la Fou. Un paratge natural i un patrimoni remarcable on cingles gegantins sagnats de vermell pugen a l´assalt del cel. El nom de Canyons de la Fou vé del torrent que corre pel fons i d´una paraula del català antic que vol dir barranc, precipici o pas estret.
Aquesta perforació de les aigües en l´enorme bastió de la Fou ha estat tant intensa que dins seu existeix tota una xarxa de galeries i grutes, i el fenòmen és encara més intens a les parts baixes del massís calcari on el líquid continua el seu treball d´erosió.
Durant el recorregut pels Canyons de la Fou es descobreixen les històries que s´amaguen entre les seves roques. La llengenda diu que en aquests vertiginosos abismes hi vivien bruixes i genis hostils. Durant segles, cap ésser humà s´atrevia a passar per aquests foscos congostos. Fa més de 155 anys, els trabucaires, saltejadors de diligències armats de trabuc (arma de foc portàtil de canó curt i ample), es van amagar dins de les grutes amb un important botí per escapar-se dels soldats. Van ser arrestats a Cortsaví i van ser executats el 1846 a Perpinyà. El botí mai ha sigut descobert, i avui encara és amagat dins dels canyons.
Fa més o menys 60 anys, un pastor aplegant el seu ramat es va adonar que li faltava una ovella. L´animal imprudent havia caigut a baix d´una terrassa herbada, suspesa al buit. El pastor va recuperar la seva ovella, viva, i amb un pelatge tot blanc? Un veritable miracle. El 1928, un grup d´Arles de Tec i dels Banys i Palaldà va emprendre per primera vegada la travessada completa dels canyons. Fins el 1954 però, no es va instal·lar la primera passarel·la de fusta, iniciant així veritablement la descoberta d´aquest lloc. Tot seguit passa a gestionar aquest indret el Sindicat Intercomunal d´explotació dels Canyons de la Fou, incluent els municipis de Montferrer, Arles de Tec i Cortsaví, que va ser delegat pel Consell General dels Pirineus Orientals.
