Mirant al cel a primera hora del matí, les previsions no eren massa optimistes, però a mesura que varen avançar les hores el sol li va pendre el protagonisme a la pluja de la nit. Un bon presagi pel temps que va haver-hi a la tarda.

Podia haver sigut d'altra manera, però no hagués estat just. La visita del Saragossa no podia estar marcada per la pluja. Els aficionats es mereixien un partit amb tots els arguments, no amb basses que malmetessin l'espectacle. De la mateixa manera que l'equip es va merèixer la victòria després dels noranta minuts. És més, el triomf contra els aragonesos també fa justícia als mèrits que l'equip havia fet en les últimes jornades.

Essent justos, s'hauria de dir que es va patir, però en realitat cinc minuts al final de la primera part i vint al principi de la segona. Això i prou. Potser essent imparcials un empat no hagués estat injust pels aragonesos, però com deia un directiu al final del partit, altres dies s'havia patit menys i només s'havia empatat, en canvi ahir va passar al revés. Una victòria aquesta, no ho dubtin, que serà de gran valor moral per la plantilla. De fet, l'equip ja estava convençut de la feina que s'estava fent, però faltava guanyar un partit per reforçar l'autoconfiança.

I enmig de tota l'eufòria viscuda, no em puc estar de formular la gran pregunta: què cal fer per omplir les 7.000 localitats de Montilivi? L'equip només ha perdut dos partits en la seva estrena a la categoria, ve d'empatar contra quatre equips de molt nom -Rayo, Llevant, Reial Societat i Las Palmas-, són Fires, no hi havia televisió i el rival de torn era el Saragossa. Per què amb tot això el camp no era ple?

Segurament em podrien donar diverses explicacions, però ja els dic que cap d'elles em deixaria convençut. Després de més de vint anys seguint l'esport professional d'aquestes comarques, només hi ha una cosa clara: aquí som gironins. Amb tot el que això vol dir. Per sort n'hi haurà que podran explicar que un dia varen veure com el seu equip guanyava el Saragossa.