Gairebé 50 anys després el Girona torna a ser a Segona A. Vostè era un dels membres d'aquell equip de la temporada 58-59...

El Girona em van fitxar per 3.000 pessetes d'un equip juvenil de Santa Coloma de Farners per jugar, en principi, al filial, el Deportiu. A aquella època tenia 18 anys i estava treballant a un banc i com que el Girona només em donava 500 pessetes vaig preferir no deixar la feina.

I va seguir treballant i jugant, cosa poc habitual actualment...

Sí... Vaig fer dos desplaçaments (Sestao i Santander) i ja havia esgotat totes les vacances del banc... Eren viatges molt llargs abans. Curiosament tornant de Sestao ens vam aturar a Mequinensa, el poble d'en Raül Agné, per jugar un amistós i recaptar diners.

Per què només 4 partits amb el Girona a Segona A?

Doncs perquè no m'arreglaven el contracte i em van baixar al Deportiu. Tot i això vaig fer un gol i tot contra el Deportivo de la Corunya a Vistalegre.

A Tercera ja es va convertir en indiscutible.

Sí. La directiva va apostar per la gent jove i de casa i vaig estar-hi molt bé. Això sí, futbolísticament era un altre món.

A vostè l'han dirigit Aldecoa, Lidón, Ortega, Bassols...

De qui vaig aprendre més va ser d'Aldecoa. Tenia un caràcter molt fort. T'intimadava i és clar que no era una eminència com a psicòleg. Recordo però que quan va marxar cap a Anglaterra va dir: "Cuida bé en Riera i en Gispert, que poden ser grans futbolistes". Amb tot el que m'havia arribat a dir en els entrenaments... "Sembla mentida que treballis en un banc", em deia sovint. Sentir aquelles paraules em va fer creure en les meves possibilitats.

El salt al professionalisme es va fer esperar uns anys.

És cert. Marcava 20 i 24 gols per temporada i veia que destacava però pel servei militar, algunes operacions i les reticències de la família vaig trigar a marxar. Ja havia d'haver fitxat pel Mallorca l'any abans però els meus pares no ho veien gaire bé. Al final van entendre que era una gran oportunitat.

Del Girona a Primera Divisió amb el Còrdova. Quant va valer Riera?

El Còrdova va pagar 400.000 pessetes per mi. Allà tot va anar de fàbula. Em van rebre i tractar molt bé.

En la seva primera temporada al Còrdova va coincidir amb Miguel Reina. Qui era més bo, el pare o el fill?

El pare sens dubte! No he vist més un porter amb les seves condicions. Donava una seguretat tremenda en els córners i les sortides. Això sí, era un beneit i sempre embolicava la troca. Amb només 18 anys, feia el que volia i se'n reia de tothom...

Si no tinc entès malament un bon amic seu és Luis Costa...

I tant! Parlem gairebé cada setmana. És una persona extraordinària. Vam coincidir al Còrdova i després, quan ja m'havia retirat, vaig portar-lo al Girona. Passàvem les vacances junts a Santa Pola i ell s'havia quedat sense equip. Vaig trucar en Balmanya per si el volia al Cadis però al final ho vam arreglar amb en Maurici Duran perquè vingués al Gir0ona.

Malgrat que no era futbolista, es pot dir que va ser company d'equip de Manuel Benítez, "El Cordobés"...

(Riu) Sí! Era un tiu collonut! Anàvem a sopar molt sovint plegats i fins i tot vam passar un Nadal junts a la seva finca de Villalobillos. Tenia piscina, plaça de braus, sempre hi anava... A l'hivern, com que no torejava, venia a entrenar amb nosaltres. Una vegada va oferir un milió de pessetes per jugar un partit amb el Còrdova a Primera. La directiva va dir que no... Hauria estat una xarlotada!

El Cordobés sempre feia el que volia. Com que se n'anava de cacera amb en Franco, la policia mai s'atrevia a dir-li res.