El Real Unión, un equip de Segona Divisió B, va signar anit la proesa a l'estadi Santiago Bernabéu, per instal·lar la crisi en un Reial Madrid al qual no va servir de res el recital de Raúl González, autor de tres gols, ni l'esperançadora aparició d'un home fet al planter com Alberto Bueno. El Madrid es va acomiadar a la primera del primer títol, la Copa del Rei, quedant en total evidència davant d'un Segona B. Els blancs no guanyen aquesta competició des de 1993, i ja hi encadenen un bon nombre d'actuacions ridícules en els darrers anys. El 4-3 final donava la classificació als bascos, que en l'anada havien guanyat 3-2, pel valor doble dels gols fora de casa.

Un històric del futbol espanyol com el Real Unión, ara instal·lat en el pou de la Segona B, va tenir davant les cordes en tot moment al Madrid, incrèdul i impotent, en un dia en el que alguns jugadors que s'havien de reivindicar davant Bernd Schuster, van quedar retratats. Allunyats de la por escènica que abans provocava el Santiago Bernabéu, el modest va sortir a mossegar, amb l'avantatge de 3-2 que van aconseguir en l'anada. Ho va aconseguir. El seu tècnic, ?Iñaki Alonso, havia mentalitzat als seus jugadors amb vídeos de pel·lícules de guerra i imatges del partit d'anada. Va fer veure als seus futbolistes que, amb lluita i unió, eren capaços de donar la gran sorpresa.

Estaven davant el moment de la seva carrera i per al jugador del gran era un problema a solucionar. La defensa de cinc homes va ofegar a un Reial Madrid tan trasbalsat en el primer acte com l'argentí Fernando Gago. La seva imprecisió va conduir al seu equip a un joc sense patró. Davant, el petit, tenia les coses clares. Velocitat i capacitat de remat.

Immers en una plaga de lesions, amb Pepe, Diarra, De la Red, Robben i Van Nistelrooy en la infermeria, els minuts importants de la prova es perdien entre errors de Marcelo, imprecisions de Gago i jugades esbojarrades de Drenthe. Amb les idees més clares, Abasolo va assestar el primer cop. Un error de Marcelo, va acabar en una centrada creuada i a plaer va superar a Dudek amb el seu cop de dreta (m.14). No donava senyals de vida un Madrid, que va veure passar 32 minuts fins que va xutar a porta i en semiferrada de Raúl. Veient el panorama el capità es va multiplicar. Una passada desesperada de Marcelo la va transformar en gol el capità, aprofitant la sortida en fals d'Eduard. L'empenta blanca del final de la primera part va deixar un xut potent des de la frontal de Sneijder en una falta i la mala sort aliada amb Javier Saviola, que va marcar en la seva primera oportunitat en posició legal, però el col·legiat va interpretar que va rematar de cap a la xarxa en fora de joc.

Naixia la segona part amb un Madrid amb defensa de ?cir?cumstància. I d'això se'n va aprofitar l'exjugador del Girona durant aquesta pretemporada Manu, que amb la seva passada en profunditat, va trencar a Metzelder i va deixar a Salcedo en un mà a mà amb Dudek, que va acabar en gol (1-2). L'afició del Santiago Bernabéu ja intuïa que la nit acabaria en esbroncada.

Immediatament Saviola, en la seva millor acció, va forjar la igualtada (2-2). Una paret amb Sneijder i passada de gol a Raúl. Tenien 39 minuts per remuntar, ja que el 3-2 duia a la pròrroga i els calia un 4-2 per classificar-se.

Schuster va confiar en el plater. Alberto Bueno va sortir i vuit minuts després va deixar anar un míssil a l'esquadra (3-2). Davant la necessitat, Schuster va tirar del nou ídol, Gonzalo Higuaín, i el Bernabéu va embogir. Raúl va tancar la seva gran nit, signant el seu tercer gol (4-2), quan només quedaven 4 minuts. Semblava la sentència. Però no. Eneko Romo, a la vora del final, aprofitava la passivitat de la defensa, per rematar de cap a la xarxa amb Dudek fent l'estàtua. 4-3 i el Madrid, eliminat.