Ni Rayo Vallecano, ni Reial Societat, ni Saragossa, ni tampoc l'Hèrcules. El Girona va demostrar ahir que Montilivi és i ha de ser un fortí i si contra els dos primers va cedir empats tot i merèixer més, l'Hèrcules, fins ahir segon classificat i l'únic invicte de Segona, va caure de la mateixa manera com van fer-ho els aragonesos. El gol de Jito va fer inútil les genialitats individuals dels Tote, Farinós i companyia i va donar tres punts d'or. A més a més, Jito va reivindicar-se tal i com havia demanat Raül Agné als seus davanters durant la setmana. El Girona suma 17 punts i s'enfila fins al desè lloc.

Amb una parella atacant inèdita (Arnal-Paco Esteban), el Girona va sortir connectat des del xiulet inicial amb la intenció de perforar la porteria de Calatayud, el porter menys batut de Segona A. El tècnic visitant,Juan Carlos Mandiá, ja sabia que la intensitat del Girona no deixaria respirar els seus jugadors. I així va ser, en els primers compassos, el Girona va asfixiar l'Hèrcules a la recerca d'un gol que desequilibés el partit de bon començament. No va arribar i els alacantins no es van deixar intimidar avisant ben aviat amb dues accions molt perilloses. Carril a la sortida d'un córner i Tote, amb un xut des de la frontal de l'àrea que va llepar el pal dret de Ponzo van estar a punt d'inaugurar el marcador.

L'Hèrcules, però, va veure com dues filigranes de Paco Esteban i Raúl Martín deixaven els seus dos centrals (César i Sergio) amb una targeta groga abans de la mitja hora de joc. La intensitat defensiva ja no podria ser la mateixa. Una excel·lent triangulació entre Paco Esteban i Raúl Martín que va acabar amb un tret alt des de la frontal de Chechu va acabar amb els nervis de Mandiá. El gallec va perdre els nervis indignat per les targetes als centrals. La primera part anivellada i poc vistosa, tal i com havia previst Agné, tocava la seva fi.

Només començar la represa, el Girona es va endur un bon ensurt després que Tote enviés al pal una precisa centrada de Carril per l'esquerra. En l'acció següent Tote es va plantar sol davant Rafa Ponzo que, sense saber gaire bé com, va desviar la pilota amb el cul. El rebuig de Ponzo va anar a peus de Sendoa que va veure com el seu xut s'estavellava al pal després de rebotar en la cama de Migue. El partit era de l'Hèrcules mentre aprofitava que Girona encara "era" als vestidors.

Agné va apostar per donar entrada a Xumetra i Jito per mirar de despertar l'equip. El visitant Sendoa es va encarregar, amb una segona rematada consecutiva al mateix pal, de confirmar que la sort havia girat l'esquena a l'Hèrcules. El partit seguia sent dels alacantins que, en un intent d'anar per feina, van donar entrada a Morán, el botxí del Girona en el partit de Copa.

La insistència de l'Hèrcules no va tenir premi sinó càstig. I és que la llei del futbol dicta que qui perdona ho acaba pagant. I així va ser. Una acció de Paco Esteban va dexar sol Xumetra perquè donés el gol en safata de plata a Jito. El barceloní va esclatar d'eufòria amb l'1-0, mostra evident que s'havia tret un pes de sobre. L'afició va xalar de valent en els últims minuts en què els locals van saber defensar el marcador.