RESUM
apunts

´el palco dels sastres´

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 

JORDI VILAMITJANA I PUJOL Des de temps ben reculats és possible anar rastrejant a la premsa l'expressió genuïnament taurina "tendido de los sastres", tant referida als espectadors d'una corrida com als d'un partit de futbol: "¿Y desde dónde veían la función los colegas del maestro mestizo? ¿Del tendido de los sastres o del redondel?" ("La Vanguardia", 22 de març de 1884). En els diaris, l'expressió "tendido" es va alternant amb la de "palco" per referir aquesta particular grada dels toros i del futbol, molt allunyada del cos taurí i del camp de futbol, i sobretot, de les taquilles i de les entrades de pagament.
Des de sempre, els sastres han gaudit en el costumari del país de dos atributs contraposats: la bona vista i la fama de murris. Una medalla i altra lliguen perfectament amb la idea de "palco de sastres": l'indret proper a un estadi des d'on es pot veure l'espectacle sense passar per taquilla. Tant a Vista Alegre (1922-1970) com a Montilivi (1970-2008), els turons propers al camp de futbol on ha jugat i juga el Girona han exercit de miradors de primera.
El camp de Vista Alegre fou inaugurat solemnement el 29 de juny de 1922. El programa fou el següent: "(...) en el expreso de las 11 llegará el equipo del F. C. Barcelona, campeón de Cataluña y de España, acompañado del señor Gamper, presidente del Barcelona, otros directivos de dicho Club y el entrenador Sr. Greenwall. A las doce habrá recepción y vino de honor en el Ayuntamiento, donde el Alcalde les dará la bienvenida. A las cinco de la tarde se verificará la bendición del nuevo campo de sports, por el señor Cura-párroco de la Santa Iglesia Catedral, con asistencia de las autoridades. Seguidamente se celebrará la solemne entrega, por varias distinguidas señoritas, al Presidente de la Unión Deportiva Gerona de la Bandera de la sociedad, y la donación, por don Narciso Callicó al capitán de nuestro primer equipo, de una "mascota". A las cinco y media, dará comienzo el gran partido de fútbol entre el F. C. Barcelona y la Unión Deportiva Gerona. Se disputarán dos hermosas copas donadas por el gobernador civil y el Ayuntamiento. Lanzará el "kick-off" el alcalde señor Coll".
L'especial orografia del terreny, al peu de les Pedreres, va fer que la zona de muntanya del camp quedés convertida en un mirador esplèndid dels partits a Vista Alegre. En algun moment molt primerenc es degué popularitzar entre els qui passaven per taquilla l'expressió "palco de sastres" per referir-se als espavilats que gaudien de l'espectacle gratuïtament. En una crònica de "Los Sitios" del dia 2 de setembre de 1949, Santiago d'Onyar signa una curiosa crònica, que intitula "Grabudelistas i Medinistes" -dos davanters que es disputaven el lloc-, on refereix una original toponímia dels voltants del camp de futbol: "cine familiar", "calle de los socios", "avenida de las apreturas" i "palco de los sastres".
En un article de l'octubre de 1989 (republicat i ampliat el 18 de gener de 1998), Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat, explicava un parell d'anècdotes il·lustradores de tan singular "palco". En la primera, deia que "el club es defensava dels espectadors furtius plantant arbres al voltant del camp, però com que eren arbres de fulla caduca i gran part de la temporada futbolística es desenvolupava a l'hivern, l'eficàcia de la barrera visual resultava molt escassa". En la segona, relatava una experiència singular: "A la part sud-est del recinte hi havia una portalada per a vehicles de servei. Els dies de partit només entrava per aquesta porta el cotxe del Sr. Dalmau. El Sr. Josep M. Dalmau Casademont, gironí il·lustre, superant els condicionaments de la paràlisi que l'afectava, volia participar activament en la vida ciutadana. Des de l'interior del seu cotxe, situat sobre un desnivell que oferia el terreny, seguia àvidament les incidències de tots els partits que es jugaven a Vista Alegre".
Des del primer moment del trasllat del futbol a Montilivi, es va produir també el trasllat del "palco de sastres". En la crònica del Girona-Madrid del primer Trofeo Ciudad de Gerona, el periodista de "Los Sitios" apuntava: "Hasta el denominado Palco de los sastres estaba repleto de público. Siempre los hay de vivaces". Tan normal era tot plegat que en crònica del 9 de febrer de 1987, es deia: "Girona, 1- Igualada, 2. Unes dues mil vuit-centes persones a l'Estadi Municipal de Montilivi, i unes cinquanta en el "palco dels sastres"".
Tan normal, genuí i històric és a Girona el "palco de sastres", que l'any 1991, en ple ordinari, l'Ajuntament de Girona va decidir posar el nom de "camí del Palco dels Sastres" al vial que pel damunt del parc de Vista Alegre connecta el carrer de Vista Alegre amb el d'Isabel la Catòlica. Aquest vial va ser condicionat com a carrer el mateix any 1991.
Ser del "palco dels sastres" és una manera de ser. Tan pròpia que quan en els partits de la temporada passada a Segona B, l'entrada a l'estadi era gratuïta, al "palco" també hi havia gent. I això no és ni murrieria ni vista. És vocació.

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas