Jito torna a somriure. I amb ell, el Girona. Tancada al bagul la derrota a Múrcia, el treballat triomf davant l'Hèrcules ha retornat l'alegria a Montilivi. Un sentiment que es personifica en el davanter barceloní, l'autor del gol de la victòria, que diumenge va vestir-se d'heroi per salvar a l'equip. 345 minuts d'espera van obtenir un bon resultat. Després de desaprofitar les poques oportunitats de les que fins al moment havia disposat, Jito, per fi, va encertar de ple a la diana. Gol, tres punts, i el retrobament amb la il·lusió.

Faltava un quart d'hora per acabar el partit i Rafa Ponzo estava fart de donar les gràcies al pal per evitar el gol visitant. Va ser llavors quan va aparèixer Jito. Ell era l'escollit per Raül Agné per perforar la teranyina alacantina. I així va ser. La jugada va ser perfecta. "Un golàs", va admetre el tècnic de Mequinensa. Paco Esteban va rebre la pilota, va trencar a la defensa i va deixar l'esfèrica a Xumetra. El de l'Estartit va entrar a l'àrea i, després d'aixecar el cap, ho va veure clar. Jito, entrant des del darrere, va agrair la passada empenyent la pilota al fons de la porteria. A partir d'aquí, l'eufòria es va apoderar del "9" dels blanc-i-vermells.

"Em vaig tornar boig d'alegria". Així ho va explicar, 24 hores després de convertir-se en el salvador del Girona; un davanter que, finalment, va demostrar que la pólvora de l'atac gironí no està mullada. El moment, per emmarcar: "Quan vaig veure que la pilota entrava em van marxar tots els nervis. De cop, de la ràbia i l'emoció vaig esclatar". Així ho mostra la celebració de Jito. Un gest que dibuixa a la perfecció els sentiments del davanter barceloní, alleugerit després de veure porteria.

"Abans de començar la temporada m'estaven sortint molt bé les coses i marcava gols. Però un cop va arribar la lliga em vaig estancar. Tenia moltes ganes d'anotar el meu primer gol a Segona", afirma.

No es d'estranyar que Jito miri el futur d'una forma molt més positiva que fa ben pocs dies. "Ara només desitjo continuar treballant per guanyar-me l'oportunitat de jugar. A veure si continua la ratxa...".

De moment, té la paraula Agné, qui es va mostrar molt satisfet un cop acabat el partit. "Me n'alegro molt per ell", reconeixia el tècnic en roda de premsa. "S'ho mereix. És un davanter i necessita marcar. Segur que tornarà a jugar aquest diumenge". El de Barcelona, però, prefereix decantar-se per la prudència: "S'ha d'anar poc a poc. Espero tenir més minuts de cara al futur i, evidentment, tornar a marcar més gols".

Amb tot això, Jito viu el present amb un somriure d'orella a orella, conscient de la gran importància de la seva acció. "Estic molt content. I molt més que ho he estat després de llegir la premsa veient que parlen de tu i que l'equip ha aconseguit la victòria". Sentiments que vol tornar a viure com més aviat millor. Mendizorroza serà un bon escenari per tornar a reivindicar-se i, de pas, per no esborrar la seva alegria. "Guanyar l'Alabès anirà molt bé per l'equip". I si marca, molt millor per ell.