El Girona no només va guanyar tres punts davant l'Hèrcules. La victòria sobre els alacantins, la quarta de la temporada, va confirmar la bona arrencada del conjunt català. Nouvinguts a la categoria, els blanc-i-vermells han demostrat un joc convincent i una ambició sense límits; una plantilla amb ganes de consolidar la categoria i mirar a l'horitzó amb optimisme. Dotze jornades després del debut a Vigo són suficients per fer balanç. Així ho ha fet Javi Salamero, director esportiu del club.

Disset punts en dotze partits, situat a mitja taula, victòries importants contra rivals com l'Hèrcules i el Saragossa... Quin balanç pot fer fins al moment?

Molt positiu. Veient la línia de joc d'un grup que ha mantingut el bloc amb jugadors de Segona B i Tercera i que ha estat capaç de derrotar rivals d'aquesta entitat, s'ha d'estar força satisfet.

Era la idea amb què es va plantejar aquesta temporada?

Vam dissenyar la plantilla amb la idea de no trencar els trets d'identitat que sempre ens han marcat. I la veritat, estic molt content amb el joc. Lluny de jugar com un conjunt que renuncia a l'atac sabem el que fem amb la pilota als peus. Això és fruit d'uns futbolistes compromesos i de la bona feina del tècnic. Agné és una part molt important que incideix directament sobre el seu rendiment.

El resultat d'aquest nou projecte és, com diuen altres tècnics, un equip rocós?

Des d'un començament la nostra intenció, sabent que no podem competir amb molts pressupostos, ha estat la de mantenir un grup fort, consistent, bo en defensa i amb una dosi de qualitat. L'opinió dels altres tècnics és injusta perquè en nombroses ocasions hem tingut fases de molt bon futbol. Jo no he vist jugar el Saragossa o al Rayo tan bé com el Girona aquest any.

Realment s'ho esperava?

Des d'un principi he tingut tanta confiança en el cos tècnic que ja sabia que seríem un equip complicat de superar. Evidentment, tenia els meus dubtes i durant la pretemporada hi havia la sensació que ens faltava alguna cosa. Però després hem demostrat que som un equip molt competitiu.

Qui li havia de dir fa dues temporades quan, després de caure estrepitosament amb el Prat (5-1), el Girona estaria a Segona A?

I tant! Aquella derrota va ser un punt d'inflexió. Recordo que el president va entrar indignat al vestidor. A partir d'allà, l'equip, que tampoc estava tan malament per la plantilla que tenia, va aixecar el cap i va acabar segon.

L'any següent, ja a Segona B, va arribar Raül Agné a la banqueta. Amb ell, l'equip va retrobar-se amb l'ascens i ara navega amb solidesa a Segona A. Els resultats demostren que la seva feina ha estat important.

Un entrenador que agafa l'equip, el puja en un any i que està demostrant que el pot fer jugar amb un joc força vistós, és per estar-ne satisfet. És un tècnic molt jove al qual aviat se li quedarà petita la categoria. Per la seva ambició i professionalitat és un entrenador de Primera. Portar-lo aquí va ser una decisió molt encertada.

El 30 de juny d'aquest any que ve se li acaba el contracte. Han pensat en renovar-lo?

La seva continuïtat no només depèn de nosaltres, sinó també d'ell. Però és cert que hi hem parlat del tema i ens agradaria que continués amb nosaltres la temporada vinent. El club està obligat, independentment dels resultats, a oferir-li seguir en el càrrec. En cap moment m'he imaginat el Girona sense Agné com a entrenador. Mai. Ara bé, ell és qui té la potestat per continuar o no...

I s'imagina un Girona sense Javier Salamero?

Més aviat no m'imagino Javier Salamero sense el Girona. Tinc contracte fins al 30 de juny i poden passar moltes coses però ara mateix no em veig en un altre lloc. El club m'ha donat l'oportunitat de la meva vida i crec que estic responent a les expectatives que s'havien dipositat en mi. Encara que, ara mateix, la meva principal preocupació és guanyar l'Alabès.

Ja en la vessant esportiva, s'ha parlat força aquests últims dies de l'arribada de reforços al mercat d'hivern. Quina és la intenció del club en aquest aspecte?

S'ha obert un debat sobre la davantera del Girona, però jo confio plenament en els jugadors que tenim. També és cert que seguim en la línia de rastrejar el mercat a la recerca de dos jugadors per aquest Nadal. Tenim moltes coses avançades però no fitxarem ningú que no coneguem i que no convenci els tècnics; seria contraproduent.

Quin perfil de futbolista és el que s'està buscant?

La nostra idea és contractar dos davanters: l'un contrastat i l'altre com a aposta de futur. Volem jugadors que, com diu Agné, tin?guin capacitat per generar situacions de gol, siguin competitius, tinguin una bona desmarcada... i si el seu u contra u és bo, doncs molt millor. Però sabem que ens hem d'ajustar al pressupost.

En aquest cas, han s'han plantejat l'opció de concretar la cessió d'algun futbolista?

Podria ser. Cal tenir en compte que al mercat estatal hi ha jugadors que, sense minuts a Primera, poden arribar a través d'una cessió. Però són futbolistes que tenen fitxes molt altes i que haurien de rescindir els seus contractes. Ara bé, també seguim jugadors de Segona B que estan rendint a un alt nivell.

I el mercat internacional? Hi ha futbolistes estatals que juguen en equips de fora d'Espanya.

S'ha plantejat, sí. Però no és gens fàcil. Es fa difícil que un jugador que rendeix i té minuts deixi el seu equip per venir a Girona. Perquè si no juga ni rendeix no val la pena fitxar-lo. Ara ve, vingui qui vingui, tampoc té garantit l'èxit perquè els futbolistes són com els melons: fins que no els obres no saps què hi ha a dins.

Així no fitxaran un teòric titular?

Pot venir qualsevol i després no jugar. Agné defineix el perfil, nosaltres fem la recerca i executem la contractació però és ell qui després tria qui ha de jugar. Ara bé, qui vingui el que no ha de fer és debilitar-nos perquè aquesta segona volta es presenta com una lluita "a mort" i hem d'estar preparats.

Amb Jito, Arnal, Paco Esteban, Gabri... No hi haurà massa daventers a la plantilla?

En absolut. Jito i Arnal són els únics puntes purs. La resta són molt més polivalents. A més, augmentar la competitivitat en una demarcació sempre és bo.

El que ha augmentat és la dimensió d'aquest Girona; un club que ha agafat el relleu del Palamós i del Figueres dels noranta.

Sap greu que sigui el relleu, però ens feia falta. Tenim el privilegi de tenir una gran massa social al darrere i ens hem convertit en un referent a les comarques gironines. La 2a A ha estat una injecció molt important en l'aspecte esportiu, social i econòmic.

Tem en una futura davallada?

Tots els clubs tenen bons i mals moments. Ara ens toca viure aquest i no miro cap al futur. Vivim un moment molt dolç i hem de pensar que això no acabarà mai. Volem fer història i, per què no, pujar a Primera. Si el voler somiar ens ha dut fins aquí, per què despertar-nos? Seguim somiant, doncs.