Vitòria, històricament, ha sigut un terreny vetat pel Girona. En l'últim precedent entre els dos equips, que data de la temporada 1991-92, quan Alabès i Girona es van trobar a Segona B, els bascos van imposar-se per 3-1. Anteriorment els dos equips també s'havien enfrontat a Segona Divisió. La temporada 41-42, l'Alabès va guanyar 1-0; en la 42-43, els gironins van arrencar un empat de Vitòria (2-2), i posteriorment en les campanyes 56-57, 57-58, i 58-59, es van encadenar derrotes per 2-1, 3-0 i 1-0, respectivament. De la mateixa manera que pels blanc-i-vermells mai han guanyat l'Alabès a casa, els bascos també han sortit sempre derrotats de Girona: la temporada 1991-92 van caure per 4-1; en la 41-42 van perdre per 2-1 i en la 42-43, el Girona vencia a Vista Alegre per 4-0. 3-0, 3-2 i 2-1 van ser els resultats dels partits entre gironins i bascos els anys 56-57, 57-58, i 58-59, a la ciutat catalana.

L'últim precedent entre Alabès i Girona es remunta al 23 de febrer de 1992. L'equip de Xavi Agustí va firmar una actuació molt dolenta i això li va costar la derrota per un clar 3-1. La defensa del Girona va fer aigües (jugaven Quique Yagüe, Sagué, Planagumà i Fabregó) i tampoc va tenir una bona tarda el porter Soldevila. L'Alabès havia reaccionat després d'una primera volta fluixa (va perdre per 4-1 a Montilivi a la sisena jornada i ocupava el sisè lloc per la cua) i quan es va jugar el partit tots dos lluitaven per classificar-se per al play-off d'ascens a Segona A. Al final ho van aconseguir. L'Alabès va ser tercer, amb 48 punts, i el Girona, quart, amb idèntic balanç. En la promoció també van tenir la mateixa sort: es van estimbar i van seguir un any més a Segona B. En el cas del Girona, va ser el Vila-real qui va assolir l'ascens, en aquell grup on també hi eren Salamanca i Linense.

En aquella última visita a Mendizorroza, l'expedició gironina ja va quedar meravellada pel gran ambient que es vivia al camp basc. Uns 5.000 espectadors van anar a veure el partit, quan la mitjana de públic a Montilivi era de 1.500.

Les vides paral·leles de Girona i Alabès van durar fins la temporada 1994-95. Aquell any els bascos van pujar a Segona A i el Girona va baixar a Tercera, iniciant el seu calvari particular fins a tocar fons a Primera Catalana. L'Alabès vivia aleshores el seu millor moment, va arribar a Primera la temporada 98-99 (fins la 2002-03), i també hi va jugar la 2005-06.