Aquesta fa mal. El Sant Josep va deixar escapar viu l'Alerta Cantàbria, tercer classificat de la lliga, en un partit que dominava per sis punts a falta de tres minuts pel final i que, entre sorprenents errades pròpies i l'atreviment de Salva Camps, va acabar en una pròrroga on els de Borja Comenge van acabar pagant el desgast físic i l'eliminació de Darryl Middleton víctima d'un arbitratge, i això no excusa la derrota gironina, asquerosament dolent. A la pròrroga el Sant Josep no va existir, Comas va fer el primer bàsquet en joc a falta de dinou segons, i per tant les opcions de victòria gironina s'han de buscar abans.

Els que opinin que Borja Comenge és un entrenador més reflexiu que no pas de temperament és que no eren dels 750 espectadors, sí, només 750, que van anar ahir a Fontajau i no varen poder-ho veure el temps mort que va demanar el tècnic quan el seu equip perdia 21-31 en els primers compassos del segon quart. Una sonora esbroncada que va motivar els seus jugadors a millorar la defensa, on Cameron Echols estava fent un autèntic estrip, per posar-se en el partit empatant gràcies a quatre puns consecutius d'uns dels jugadors que més es va reivindicar ahir per segellar la seva continuïtat al grup: Oscar Andres (32-32). A l'altra costat, un gat vell de les banquetes com Quino Salvo (admirable com va arribar al final de la pròrroga amb el seu cinc inicial, els únics que van anotar, en pista) va reaccionar per anar alternant defenses i arribar al descans cinc punts amunt després d'uns bons tirs obertes d'un veterà especialista com Schutte.

Un partit on el primer avantatge en el marcador del Sant Josep es dóna en el tercer quart, i després d'una bona ratxa d'anotació del jugador més qüestionat de la temporada, Casey Wholleb, no es pot perdre de cap de les maneres. Això va pensar gairebé tothom a Fontajau, i més veient que Bruno Gelsi també clavava un parell de triples, en comprovar que els avantatges dels gironins s'estabilitzaven fins arribar als últims tres minuts sis punts per davant. Petits detalls, errades inesperades (safates fora i passades a la grada) o encerts de Salva Camps i companyia... es pot dir com es vulgui. Ara bé la realitat és que el partit va arribar a la pròrroga on, després de l'eliminació de Middelton (la cinquena falta va ser per posar-se a plorar, riure o simplement intentar posar-se dins el cap d'Araceli Molet), les opcions de guanyar van ser inexistents. Fins gairebé al final només van anotar de tir lliure.