Torna un derbi que feia més de mig segle que no es veia a Segona. Un Nàstic-Girona és un clàssic del futbol català i veure'l a l'elit ens ha d'omplir de satisfacció. També em té molt satisfet que, a jugadors catalans, el Girona guanya per golejada. A la nostra plantilla són majoria i el Nàstic no pot dir el mateix.

Que el partit d'aquesta tarda sigui un derbi em sembla que pot tenir una transcendència especial. Hi ha més de tres punts en joc, pel fet que s'enfrontin els dos únics representants catalans de la categoria, els dos equips que, juntament amb Barça i Espanyol, militen al futbol professional. Al camp, segurament per això, hi haurà una mica més de tensió i això juga a favor nostre. Ells són molt irregulars. A casa han fet el millor i el pitjor i el seu públic és molt exigent. A mesura que passin els minuts, si les coses no van bé per als de casa, el Nàstic pot notar el nerviosisme de la grada.

I és que aquest Nàstic ha mantingut una línia molt irregular. Les dues últimes victòries han asserenat una mica els ànims i resulta evident que tenen un bon equip, però són capaços de tot. A més, avui César Ferrando té moltes baixes i això provocarà que Víctor Casadesús sigui el seu únic referent atacant. No els donarà la mobilitat de N'Gal ni la referència de joc de Moisès. Penso que Ferrando haurà de confiar en un equip inèdit, fins i tot tàcticament. Tot plegat també farà que el Girona variï el dibuix i que Raül Agné sembla que es decanti per un 4-2-3-1.

I mentre l'equip preparava els últims detalls del partit d'avui a Tarragona, al club tancàvem la incorporació d'un jugador de futur. El japonès Hiroshi, el primer extracomunitari del Girona, és un futbolista que ha convençut el cos tècnic per la seva qualitat. S'incorpora amb ganes d'aprofitar la projecció que li podem oferir i molta voluntat d'adaptació a una cultura i un futbol que fins fa poc desconeixia.