El retorn a la competició després de les vacances de Nadal no se li va posar gens bé al Girona, que va sortir escaldat, derrotat, sense opcions del Nou Estadi de Tarragona en el derbi català de la Segona A. Els gironins, espessos durant bona part del partit, no van estar a l'alçada del partit i van veure com Casadesús i Jandro en feien prou amb la primera part per deixar-ho tot gairebé dat i beneït. Raül Agné temia que als seus jugadors els costés tornar a agafar el ritme de competició i així va ser. Els van caler 45 minuts per adonar-se que estaven jugant un partit de lliga davant tot un Nàstic que vol tornar a Primera. Si és cert que el penal que va permetre el 2-0 als locals, al límit del descans, va ser inexistent perquè la falta de Jose sobre Mingo era fora l'àrea, també s'ha d'acceptar que una rematada d'esperó de Serra i un xut llunyà de Jito és un bagatge més que insuficient per puntuar. El camí a seguir per obtenir la permanència és un altre: el de les jornades anteriors.
Agné preveia que el Nàstic mossegaria de sortida i no es va equivocar. Els locals van ensenyar ben aviat les urpes. Va ser Jandro en una vaselina que va sortir fregant el travesser de Ponzo. El veneçolà, encara abans dels deu minuts seria decisiu en interceptar un intent de barret de Casadesús que es quedava tot sol. El domini era grana però el Girona tampoc patia tant com per permetre que el Nàstic s'avancés. Afortunat però efectiu igulament es pot considerar l'1-0 de Víctor Casadesús. El davanter balear va rematar un xut d'Alba des del vèrtex de l'àrea que semblava perdre's per la línia de banda. No havia passat ni un quart d'hora i el Girona ja perdia. Un cop d'esperó de Serra a centrada de Manga que va fer lluir Rubén Pérez i un xut que va llepar l'escaire de Xumetra van ser els arguments del Girona a la recerca de la reacció.
El trivot que formaven Matamala, Manga i Dorca topava una vegada i una altra amb el bon posicionament tàctic dels tarragonins que impedien qualsevol internada per la banda de Duran o Xumetra. Jito vivia en una illa on no hi arribaven pilotes. I amb aquest ?panorama, Jose va fer caure innocentment Mingo fora de l'àrea però l'àrbitre va interpretar que era dins i va xiular penal. El lateral d'Hostalric s'havia incorporat a l'atac i va forçar una falta realment innecessària del gironí. L'acció, tan innecessària com injusta, va permetre a Jandro transformar el 2-0.
Agné havia dit després de perdre a Múrcia que el Girona havia fet pena i, ahir, el primer temps segurament va ser més dolent encara. El 2-0 de Jandro era pitjor final per a la pitjor primera part de la tota la temporada.
Descontent amb el que estava veient, Agné va modificar el ?dibuix a la mitja part i va tornar al tradicioal 4-4-2 donant entrada a Paco Esteban en el lloc de Manga. I l'equip semblava despertar-se en els primers minuts de la represa amb un xut llunyà de Jito desviat pel porter i una rematada alta de Paco Esteban a la sortida d'un córner. El Girona havia sortit amb un altre aire i decidit a reduir distàncies per tornar a entrar al partit. La missió era complicada, però amb precedents reals: Las Palmas i Xerez.
La reacció va ser un miratge perquè la segona part també va ser del Nàstic, que va tenir la millor ocasió en una rematada d'Alba que va blocar bé Rafa Ponzo. El Girona estava bolcat en atac a la recerca del 2-1 i Agné va donar entrada a l'últim cartutx ofensiu que tenia a la banqueta: Raúl Martín. L'andalús no va tenir temps per a res ja que el Nàstic va cloure el partit en una ràpida acció individual de Víctor Casadesús que va finalitzar Gibanel. 3-0, cap a casa i a pensar ja en l'Eibar, un rival directe en la lluita real del Girona aquesta temporada: salvar la categoria tan aviat com sigui possible.
MARC BRUGUÉS
