Jesús Morchón

´Veure un partit m´agrada però no m´omple; el futbol s´ha de viure jugant´

05.01.2009 | 00:00
Jesús Morchón a la seva llibreria, a Olot. Jesús Morchón a la seva llibreria, a Olot.

Jugador del Girona entre el 1969 i el 1973. Era conegut pels seus gols però també perquè se'l considerava el rei de les assistències. Va brillar durant 4 temporades al Girona, on va viure el trasllat a Montilivi i on va acabar la seva carrera prematurament per culpa d'una greu lesió. Morchón viu el futbol ara entre diaris, a la seva llibreria.

Jesús Morchón va nèixer ara fa 66 anys a Camprodon, però des dels vuit que viu a Olot. Morchón va jugar al Girona durant quatre temporades (69-73), on va destacar per ser un davanter golejador molt efectiu. Diversos problemes físics a la part final de la tercera temporada al club, van obligar-lo a passar pel quiròfan a l'inici de la quarta. Va ser en aquell moment quan va decidir penjar les botes definitivament. Abans d'arribar al Girona havia destacat amb l'equip de la seva ciutat, l'Olot, que aleshores militava a Tercera Divisió. També va passar pel Condal, i va jugar dos anys amb la selecció catalana de juvenils.

Què és millor, viure el futbol des del camp o entre diaris, com fa ara, des de la seva llibreria?
El futbol és directe i jugar-hi, no es pot comparar. Anar a veure un partit de futbol a mi m'agrada però no m'omple. En canvi jugar-hi és una cosa molt diferent, no té res a veure.
En parla de futbol amb els seus clients?
Sí, sí. Aquí molta gent em té relacionat amb el futbol. El que passa és que les coses han canviat molt de quan jo jugava. El jovent ni ho sap que jo jugava a futbol, bàsicament perquè no hi vaig mai ara, tampoc surto als diaris, està clar que tot ha canviat.
Vostè va atipar-se de fer gols amb el Girona i a més, era molt ben valorat per les seves assistències. Què recorda d'aquella etapa?
Molt maca. Jo era considerat el segon davanter. Per exemple la referència aquests últims anys del Girona ha estat aquell xicot, en Miki Albert, doncs jo seria el qui l'acompanyaria. El que passa és que jo era un jugador acompanyant que feia tants gols com el que més. Per exemple jo he vist en Miki Albert aquests últims anys que ha fet una colla de gols i el segon davanter n'ha fet la meitat o menys. Jo era un davanter que acompanyava el davanter de davant, i en canvi tots dos fèiem més o menys un nombre similar de gols.
Isidre Sala, Benet Masferrer, Pere Moy.... amb quin dels jugadors amb qui va compartir vestidor tenia més afinitats?
El primer any hi havia una sèrie de gent molt bona. El segon any també vaig tenir uns companys molts bons: l'Albert Martí, en Carrión... però l'avantatge que teníem nosaltres amb aquell equip és que el 9 % dels jugadors eren de la província de Girona i catalans. Jo crec que això va ser l'èxit que vàrem tenir nosaltres.
Aquell Girona era una pinya?
Sí, no estàvem malament! Teníem un entrenador molt exigent, molt dur, molt professional i molt treballador, tot plegat va anar molt bé. En tinc un record molt bo. L'únic que passa és que jo ja vaig arribar al Girona amb 27 anys.
Diuen que al Girona actual li falta gol i, de fet, la majoria de clubs de Segona es tornen bojos buscant davanters. No surten golejadors com abans o el futbol ha canviat tant que cada vegada es juga més a la defensiva i costa marcar?
Jo crec que el futbol ha canviat, però tampoc ha canviat tant. L'home que feia gols o que fa gols, per exemple en Miki Albert, perquè és la referència última, o d'altres golejadors que ha tingut el Girona, com per exemple en Paco Flores... Jo estic segur que en Miki Albert hagués fet gols ara i abans. Per marcar es té una cosa, i això es té o no es té. Jo recordo quan el Barcelona va fitxar aquell en Quini que jugava a Segona Divisió, i la gent deia: "Oh, és que juga a Segona...." i jo responia: Si fa gols a segona farà gols a Primera, i així va ser, ja que va acabar com a màxim golejador de Primera Divisió. El Girona aquest any ho havia planificat molt bé per mi, però ha tingut la mala sort que aquest noi (Miki Albert) li va passar el que li va passar. La prova està que el Girona porta quasi mitja temporada i el màxim golejador deu haver fet tres gols. Això és molt poca cosa per a un davanter. Un davanter com a mínim ha de fer de 15 gols cap amunt, sinó malament, perquè pots tenir problemes molt grans.
La lesió que va obligar-lo a passar pel quiròfan per ser intervingut del tendó d'Aquil·les va frustar la seva carrera?
Sí, sí. A mi em va retirar. Jo els dos primers anys el Girona vaig estar a un nivell bo, dins del que jo podia fer. El segon any, ja a partir de la segona volta, vaig començar a tenir problemes, i l'altre any bàsicament no vaig poder jugar a futbol, vaig haver de plegar. Vaig jugar res, tres o quatre partits. A la segona volta del tercer any també vaig començar a tenir problemes. Esportivament aquesta va ser la meva última aventura.
Una imatge de la seva etapa a Girona... la inauguració de Montilivi, els "play-off" d'ascens a Segona A perduts, els seus gols....
Jo a Girona vaig tenir un tracte molt bo. Jo jugar al futbol ja ho havia fet. Havia estat jugant amb el Condal, després 4 anys molts bons aquí a Olot, on teníem un equip boníssim i després vaig anar a Girona i em van tractar d'una manera fantàstica. Els dos primers anys a Girona vàrem mostrar un nivell bo, ens vam classificar per fer dos o tres promocions d'ascens, però el que passa és que hi vam arribar una mica justos de forces. La prova està que no vàrem pujar de categoria (riu).

Notícies relacionades

Esports

Quan la gimnàstica fa un Salt
Quan la gimnàstica fa un Salt

Quan la gimnàstica fa un Salt

L'històric club saltenc toca sostre aquesta temporada amb 383 esportistes i el repte de...

Un parèntesi per a uns, una festa per als altres

Un parèntesi per a uns, una festa per als altres

El Llagostera es pren «gairebé com un partit de Champions» la cita d'avui a la Copa Catalunya...

Un derbi entre bons amics

Un derbi entre bons amics

Martín Posse i Òscar Álvarez s'enfronten diumenge com a entrenadors de l'Olot i el Llagostera · De...

«De petita era una mica diable i l´Èric Surís va tenir molta paciència amb mi»

«De petita era una mica diable i l´Èric Surís va tenir molta paciència amb mi»

L'escorta de Bescanó Queralt Casas visita avui Fontajau a l'Eurocup en un bon moment de la seva...

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema