Felipe Sanchón i Igor de Souza no podien començar amb més bon peu la seva etapa al Girona. Els dos davanters incorporats aquest mercat d'hivern a l'equip van ser els autèntics protagonistes, amb un gol cadascun, de la victòria dels gironins contra l'Eibar. Un triomf clau, perquè els bascos són un rival directe en la lluita per la permanència. Derrotar l'Eibar podria semblar missió senzilla però, ja només per història, els bascos desprenien desconfiança i respecte. Els resultats de la jornada obligaven el Girona a sumar tres punts si no volia tornar a sentir l'alè de les places de descens al clatell. A l'hora de la veritat, el Girona va saber enderrocar la muralla visitant i els gols de Felipe i Igor allunyen una mica més el Girona del descens i apropen la salvació.
Agné sabia que l'Eibar regalaria la pilota al Girona des de bon començament. I així va ser. El conjunt basc va renunciar-hi de seguida i el Girona, dirigit per dos mestres de la conducció com Manga i Matamala, va tancar l'Eibar des del xiulet inicial a la seva àrea. El monòleg local només es traduïa en centrades semiperilloses a l'àrea de Zigor i amb un xut de Raúl Martín que va salvar un defensa amb el cos. L'Eibar, per la seva banda, rebutjava amb pilotades aèries tot cercant, de forma estèril, la velocitat de Sutil o Yagüe.
Poc després de la mitja hora de joc, Xumetra va despertar els 6.000 aficionats de Montilivi amb una penetració que va desactivar Zigor amb una excel·lent sortida. El partit s'estava animant. I més que s'hauria pogut animar si Felipe Sanchón, amb unes ganes boges de marcar, hagués estat més afinat en una acció d'u contra u davant Zigor. El debutant, després de rebre una magistral passada de Manga, no va saber definir. El barceloní volia estrenar-se a Montilivi de la mateixa manera que se'l recordava, amb gol. L'equip de Carlos Pouso, però, seguia treballant i treballant per arribar esmorteir el partit i arribar a la mitja part amb la porteria a zero.
Els primers avisos de la represa -i quins avisos?- van ser de l'Eibar. Primer va ser Sutil, en una excel·lent jugada individual dins l'àrea que va aturar Ponzo i, la més clara, només un minut després, quan Codina va estavellar la pilota a la mateixa creueta en un llançament de falta. Instants després, Ponzo va badar i va concedir, sense conseqüències, una falta tècnica dins la petita.
Els de Pouso eren superiors, seguien creant ocasions i es podrien haver avançat també en una rematada perillosíssima dins la petita de Sutil, el millor visitant del partit. Eren els millors minuts de l'Eibar de tot el matx. Els bascos dominaven, creaven perill i fallaven ocasions. És a dir, el que li ha passat al Girona durant bona part de la temporada. L'única diferència és que des de fa pocs dies ha arribat Felipe Sanchón a l'equip. I Felipe es va encarregar de desequilibrar el partit. El barceloní es va inventar un xut des de la frontal de l'àrea que va entrar ras a la porteria de Zigor. Felipe tornava a somriure i feia tornar a somriure l'afició. El partit no estava liquidat i l'Eibar ho va seguir intentant amb clares ocasions sobretot al contracop que perfectament haurien pogut acabar amb l'1-1. Els últims minuts del partit van servir per veure com Igor, que no volia ser menys, també s'estrenava amb gol amb la samarreta del Girona. El brasiler va aprofitar una indecisió de la defensa basca per superar Zigor i fer el 2-0 a plaer. S'havia acabat el patiment.
