Jordi Matamala Lliçons de futbol

A punt de fer 33 anys, Matamala s'ha convertit en una de les revelacions de la Segona Divisió A. El jugador gironí ha aconseguit anul·lar homes del nivell de Viqueira (Xerez), Farinós (Hèrcules) o Ponzio (Saragossa) en la temporada del seu debut a la categoria. Ell, però, no perd la humilitat i segueix considerant-se "un més" de la plantilla.

El món del futbol massa vegades és injust i, sovint, bastants grans jugadors es queden a mig camí de triomfar. Ja sigui per greus lesions, per contractes frustrats o per no voler allunyar-se de casa, molts cracks es queden sense assaborir la mel del futbol professional. A Jordi Matamala, el futbol li ha ofert una revàlida i als seus gairebé 33 anys està vivint una segona joventut a Segona Divisió A, on jornada rere jornada, està donant lliçons de futbol a jugadors de molt més renom que ell. Són les mateixes lliçons que donava a Vilobí, a l'Hospitalet, a Palamós, o en la seva primera etapa al Girona. Enrere queda la famosa oferta del Cadis de fa uns anys per tastar el futbol d'elit. Ha hagut d'esperar, però Jordi Matamala gaudeix dins i fora del camp de la Segona A, on s'ha convertit en la peça clau de l'engranatge del Girona de Raül Agné. Per si fos poc, el seleccionador català Pere Gratacós el va fer debutar amb Catalunya al Camp Nou contra Colòmbia (2-1).
Nascut a Vilobí d'Onyar, Matamala va tornar a fer una exhibició de futbol total dissabte passat davant el Múrcia. Humil, planer i sincer, el migcampista és l'exemple més clar de l'antigal·làctic. Gens extravagant, mai se l'ha vist amb gomina, ni amb botes de colors ni amb res fora d'allò normal. La imatge més habitual és veure'l amb la motxilla a l'esquena desitjant un "bon dia" a tothom a l'hora d'abandonar l'estadi de Montilivi.
Amb el final del futbol a Vilobí l'any 2000, Jordi Matamala va fer les maletes i se'n va anar a l'Hospitalet. Amb José Antonio García Escribano a la banqueta, va disputar un play-off d'ascens a Segona A on el Getafe els va barrar el pas. Jordi Roche el va reclamar, juntament amb Javi García i Melero, per intentar reflotar el Girona a Tercera i aquell súper equip no va decebre. Era la temporada 02-03 i el Girona tornava a Segona B. En només dos anys, Matamala passaria de la glòria al fracàs quan després de fregar la promoció (03-04), la campanya següent (04-05) l'equip tornava al pou de Tercera. Arran de l'intent fallit d'ascens contra l'Eldenc (05-06), l'encara director esportiu del Girona, Javi Salamero, va creure que Matamala no era "vàlid" per jugar al Girona i el vilobinenc es va veure obligat a acceptar la proposta del seu bon amic Raül Agné per jugar- a Tercera, com el Girona- al Palamós.
La temporada passada, Salamero, davant la petició d'Agné, es va veure forçat a reconsiderar la seva posició i Matamala va conduir el Girona a l'històric ascens a Segona Divisió A, gairebé cinquanta anys després.
Dissabte passat contra el Múrcia, ni Bruno, ni Kabous ni Guerreiro li van fer ombra i Matamala va oferir un concert de futbol total que va acabar amb final feliç i amb mitja salvació a la butxaca. En acabar el partit, tanmateix, el discurs era el mateix. "Jo nomes sóc un més i sempre intento fer-ho bé. Estic content però l'important era que l'equip aconseguís la victòria", deia tranquil·lament tot i la presència massiva de micròfons que l'esperaven. I això després que Agné li hagués posat un 15 sobre 10 en la roda de premsa.