La mitjana d´expulsions del Girona creix el triple aquesta segona volta

GIRONA | CARLES ROSELL "Estic fins als ous dels àrbitres. Entenc que es puguin equivocar i ho accepto, però no m'agrada el que he vist. Haurien de posar-se a jugar ells i veure com es disputa un partit d'homes". Raül Agné valorava, força indignat, el Girona-Celta del passat 31 de gener. El 2-2 final, però sobretot la greu lesió d'Óscar Álvarez, que encara en té per a uns 5 mesos de baixa, van encendre l'ira del tècnic de Mequinensa. L'actuació arbitral d'aquell dia, sumada a la de jornades anteriors, van ser el desencadenant de les seves crítiques. Unes paraules que, amb el temps, poden haver aixecat certa polseguera.

No existeix un abans i un després d'aquella tarda de gener; com tampoc és cert que el Girona s'hagi vist fortament perjudicat arran del discurs crític d'Agné. Tot i això, és innegable que, en aquesta segona volta, els blanc-i-vermells pateixen un nombre més elevat d'expulsions; decisions arbitrals que, en més d'una ocasió, s'han pagat massa cares.

En els 22 primers partits de la temporada (tota la primera volta i el partit del Celta a Montilivi inclòs), l'equip català va veure fins a 62 targetes grogues i 3 de vermelles, amb una mitjana de 2,81 amonestacions per partit i una expulsió cada 7,3 jornades. Fins aquí, unes xifres força normals, fins i tot més bones que la majoria d'equips de la Segona A. I és que el Girona, durant un bon grapat de jornades, va ocupar les dues primeres posicions de la classificació de tots els conjunts de la Lliga Adelante atenent al fair play.

Després del partit del Celta, la cosa sembla haver-se torçat un xic. Pel que fa a les amonestacions, la situació ha millorat. En 10 partits, des de la primera setmana de febrer fins ara, els jugadors blanc-i-vermells han vist 20 targetes grogues (2 per cada partit, rebaixant la mitjana anterior). És en l'apartat d'expulsions, on la cosa varia substancialment. El Girona ha vist 4 targetes vermelles (una cada 2 partits i mig) en les darreres 10 jornades de Lliga, una llosa força pesada en més d'una ocasió.

A Salamanca, l'expulsió de Serra va facilitar l'empat local, mentre que a Saragossa, quan l'equip ?aguantava com podia l'envestida local, la vermella a Dorca va ser determinant. A Montilivi, Cañas i Jose han enfilat el camí dels vestidors abans d'hora, decisions que bé podrien haver canviat el signe del partit. Fins i tot Raül Agné va ser castigat a El Helmántico amb dos partits de suspensió per unes suposades paraules que el mateix tècnic va negar.

Tot plegat, exemples que demostren, una vegada més, que amb els àrbitres s'hi té molt poc a guanyar i molt a perdre.