El tricampió del món d´hoquei patins August Serra mor als 89 anys a Girona

GIRONA | JORDI ROURA August Serra i Mústich, tricampió del món d'hoquei patins (1951, 54 i 55) i un dels esportistes gironins més rellevants dels anys 40 i 50, va morir ahir a Girona als 89 anys d'edat. Amb un palmarès esportiu extraordinari, Serra va protagonitzar una vida dedicada a l'esport on no hi van faltar viatges per diversos continents, la conquesta de múltiples guardons i reconeixements i l'haver deixat amics arreu. Ell va ser un dels fundadors del Girona CH, i essent jugador d'aquesta entitat va guanyar els mundials d'hoquei de 1951, 54 i 55 en aquella selecció que dirigia Juan Antonio Samaranch. No només va ser una llegenda de l'hoquei, també va ser pioner en impulsar l'hoquei gel i l'excursionisme, i als anys 70 va estar vinculat al tennis.

August Serra va néixer al carrer Hortes, 8, de Girona, l'any 1920. El pare tenia un negoci de productes d'alimentació i ell va ser-ne treballador, fet que li permetia compaginar la feina amb l'hoquei sense dificultats. Va descobrir el seu esport als vuit anys, quan va trobar a les golfes de casa uns patins del pare. Un temps més tard, va aprendre definitivament a patinar i a jugar a la terrassa que hi havia damunt dels vestidors de la piscina de la Devesa.

A partir d'aleshores començava una carrera espectacular. El 1939 es va tramitar la seva primera llicència federativa a nom de l'Agrupación Deportiva Gerundense, i un any més tard, fundava el Girona CH, del qual va ser jugador divuit temporades. Només va "fallar" els cursos 1949-50 i 1950-51, quan va jugar al Barça per ajudar la secció d'hoquei blaugrana a pujar a Primera divisió. Allà ja hi competia l'Espanyol, de la mà de Juan Antonio Samaranch, club que als anys 50 va reunir els millors jugadors del país.

El 1951, la selecció espanyola d'hoquei va aconseguir el primer campionat del món per a Espanya. Ell era el capità d'aquell equip de llegenda, que també va guanyar el Mundial els anys 1954 i 1955. Especialment destacats van ser aquests dos darrers títols. La selecció venia d'un campionat de 1953 on els resultats no van acompanyar i això havia provocat que veterans com Serra fossin qüestionats. Però el jugador gironí va respondre damunt la pista a aquells que el volien jubilar esportivament abans d'hora i l'equip que ell liderava va triomfar dos anys seguits. Va ser la prova del seu afany lluitador i inconformista, que van marcar la seva carrera. I no s'ho perdin. El 1965, ja retirat, el Girona CH li va proposar que tornés a la pista per ajudar el club a pujar de categoria. Tenia 45 anys i no va dubtar a despenjar l'estic.

Altres capítols destacats van ser els seus múltiples viatges, per exemple, al Japó i Colòmbia, per ensenyar a jugar a hoquei. Segons confessava en un reportatge al Dominical del Diari de Girona de l'1 de juliol de 2001, l'experiència que més l'havia "frapat" havia estat la seva aventura al Japó. L'any 1961, en el seu primer viatge, va fer amistat amb un professor de la Universitat de Saint Paul, a Rikkyo, i juntament amb aquest home va ser responsable, entre 1965 i 1983, de les estades de grups de jugadors japonesos a Girona.

Un jugador únic

Ho tenen ben clar alguns dels exjugadors que van compartir vestidor amb ell o que s'hi van enfrontar en els emocionants derbis entre el Girona i el GEiEG. Joan Ferran Font va jugar al seu costat en l'equip blanc-i-vermell i assegurava ahir que "veure'l sobre la pista era una cosa espectacular. Era diferent a tothom. Repartia joc i era capaç de creuar la pista driblant els rivals. Després només havia de passar la bola als davanter perquè fessin els gols". Ferran recorda que "la seva presència ens obria moltes portes. A l'August el coneixia tothom i, per exemple, quan el 1949 el van convidar a un acte d'h0menatge a Lisboa, ens hi va fer anar a nosaltres al seu costat".

L'actual president del GEiEG, Joan Escuder, va enfrontar-s'hi a la pista. "L'havia vist i jugar i també ens havíem enfrontat. A més, jo vaig aprendre a patinar veient-lo a ell, a la pista del Girona a Vista Alegre. Era molt interessant veure'l patinar, xutar, defensar...". Escuder va destacar que "Serra va ser una persona meravellosa i per a l'esport gironí va ser un autèntic número 1". El president del Girona, Gerard Nadal, per la seva banda, va subratllar que "era l'esportista del club que més èxits personals i col·lectius havia assolit", mentre que el delegat de la Territorial Gironina de la Federació Catalana de Patinatge, Joan Riera, va considerar que "parlar de l'August en el món de l'hoquei és com fer-ho de Pelé en el futbol".

Guardonat amb la Medalla de l'Esport de la Generalitat, la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Girona, l'Ordre Olímpica del Comitè Olímpic Espanyol, la Medalla d'Or de les Federacions Espanyola i Catalana de patinatge, entre molts d'altres, August Serra serà enterrat avui a les onze a la parròquia de la Mare de Déu del Carme.

un mite de l'esport gironí. August Serra va dedicar tota la vida a l'esport.Serra amb estics, patins i títols recollits al llarg de la seva carrera en una imatge del 2001.Bordas, Escriche, Ferran, Samaranch, Serra i Coll, als anys 70, quan Samaranch va ser nomenat soci d'honor del CT Girona. Serra, segon per la dreta, en el Girona campió de Lliga (1954).