Òscar Ramírez i Coto Dos gironins buscant fer carrera al filial sevillista

ELX/GIRONA | MARC BRUGUÉS
El Sevilla Atlètic, després d'un bon primer any a Segona Divisió A, enguany navega regularment enfonsat en l'últim lloc de la classificació i diumenge va certificar el seu descens a Segona B. El bagatge, amb 34 jornades disputades, és més que pobre: 1 partit guanyat, 10 d'empatats i 23 de perduts. Són només 13 punts, un registre que el situa al nivell del pitjor cuer de la història, el Mollerussa (87-88). En la plantilla del filial, entre els Cordero, Gallardo, Redondo, Fali o Ríos que des de ben petits somien defensar algun dia la samarreta del primer equip al Ramón Sánchez Pijuán, hi trobem també dos gironins, Carles Coto i Òscar Ramírez. Mentre el bisbalenc compleix la seva segona temporada al filial blanc i ja pensa en el futur, el jove figuerenc, encara amb contracte, confia seguir creixent com a jugador i ajorna qualsevol decisió fins al mes de juny.
Des de fa un bon grapat de jornades, Coto, Ramírez i els seus companys veuen com l'equip està immers en la depressió absoluta i no para de col·leccionar derrotes. Assumit de fa temps el descens, Coto considera que "ja no treballem per sortir d'on som. Som l'únic filial de la categoria i la funció és canviar la imatge i formar jugadors per al primer equip. El Sevilla és un dels equips que té més jugadors formats al planter i gràcies a ells és on és". L'extrem format al Barça només pensa ara a "sortir cada partit amb el màxim d'orgull i acabar la temporada amb dignitat per intentar guanyar partits i amargar la vida a més d'un equip".
Després d'una prometedora etapa de formació a Can Barça, Coto va deixar La Masia per provar sort al Mouscron belga. Deslligat de qualsevol vinculació amb el Barça, Coto va acceptar la proposta del Sevilla, atret per les oportunitats que tenen els extrems del planter al primer equip (Navas, Capel, Alfaro...). Malgrat que les coses no estan acabant de rutllar, Coto no es penedeix de res. "Sempre s'ha de fer un balanç positiu. Hi ha hagut moltes coses negatives però em quedo amb allò positiu dels dos entrenadors que hem tingut (Fermín Galeote i Diego Rodríguez). El futbol no s'acaba aquí", diu. Convalescent encara d'una lesió que es va fer fa quinze dies a Elx, Coto espera recuperar-se aviat i intentar que la seva imatge a Segona A segueixi "creixent" fins a final de temporada quan, "d'acord amb el club", decidirà el seu futur.

De la Unió al Nervión
A l'ombra del seu germà Jose, Òscar Ramírez va començar a treure el cap al Figueres l'any 2005. Les seves bones actuacions el van dur al Badalona, d'on el va fitxar el Sevilla Atlètic. Polivalent com pocs, Ramírez ha jugat aquesta temporada tant de central com de lateral dret, tot i que a Figueres i Badalona també havia actuat de pivot defensiu. El bisbalenc va jugar 20 partits la passada campanya i enguany n'acumula 18. "Hi ha hagut molts canvis respecte a l'any passat i ens està sortint tot al revés", diu. Ramírez, resignat, explica que "en futbol costa molt animar-se quan ets a baix durant tant de temps" i recorda que ara és hora de "d'acabar la temporada amb la màxima dignitat possible". L'exjugador del Palafrugell i el Figueres, amb 25 anys és un dels veterans de la plantilla, finalitza el contracte el mes de juny i no seguirà en l'entitat andalusa.