cinc partits amb l´ai al cor

JORDI ROURA El Girona va desaprofitar, amb les ensopegades contra l'Alabès i el Sevilla Atlètic, la possibilitat d'anar-se'n de vacances abans d'hora. Dit d'una altra manera, va autocondemnar-se a patir fins al final, perquè no s'enganyin, això serà d'infart fins que l'àrbitre de l'Osca-Girona xiuli el final del darrer partit de lliga, el proper 21 de juny. Precisament per aquelles dates es complirà un any del gloriós ascens contra el Ceuta gràcies al gol de Migue. Amb tot el que va costar, no ho llancem ara per la borda.
Falten cinc partits i s'han d'esgarrapar entre 4 i 5 punts per tenir-ho bastant ben encaminat. Veient com estan els rivals, sembla evident que la permanència estarà per sota dels 50 punts. De fet, encara es pot dir que ahir el Girona, tot i perdre, va sortir prou ben parat de la jornada: tothom donava per fet que l'Alabès tombaria l'Eibar, però ni jugant amb un home més durant tres quarts d'hora se'n va sortir. Ara la setmana que ve els de Javi López visiten un Tenerife que no pot permetre's badar si vol ascendir, amb la qual cosa, si s'arrenca alguna cosa positiva de Castelló, la diferència a favor dels d'Agné es pot incrementar.
Després caldrà anar partit a partit. Quedaran 12 punts en joc i el Girona rebrà a casa el Nàstic (amb la feina feta) i el Tenerife (potser ja ascendit), i visitarà l'Eibar (segurament ja descendit) i l'Osca (amb la salvació assegurada). L'Alabès, per la seva banda, rebrà l'Osca i l'Alacant i anirà a jugar contra el Celta (en un partit clau vist com estan els gallecs) i a Albacete. Especular ara no aporta res. Com deia ahir Josep Rigau, el Girona té l'avantatge que depèn d'ell mateix i necessita tan sols un parell de bons resultats en cinc partits per no enviar-ho tot a rodar.