Sort de l´Alabès

MARC BRUGUÉS Ni alls ni cebes. A Elx tampoc va anar a la vençuda i el Girona ­segueix caient en picat cap a les brases. L'actitud i la intensitat van ser les correctes i el Girona va recuperar aquella imatge d'equip rocós de la primera volta. En futbol, però, el que compta són els gols i aquest equip segueix amb la mateixa malaltia de principi de temporada. El llop s'acosta i el Girona, temorós, veu com la benzina se li pot acabar abans d'hora. Cinc jornades li queden a l'equip per fer bo el marge de ja només cinc punts amb l'Alabès i arribar a la meta. La imatge va ser més que correcta però la ratxa depressiva de cinc derrotes consecutives fan créixer els dubtes per tots costats. Sort que a Vitòria l´Alabès, jugant amb un home més mitja hora, no va poder contra l´Eibar (1-1).

Mentalitzats i esperonats per l'emotiu minut de silenci en memòria del pare d'Arnal, els gironins van sortir a glaçar encara més l'ambient de poc futbol que hi havia al Martínez Valero i a dedicar la victòria al capità. L´empat era bo i el Girona volia jugar amb la desgana dels jugadors alacantins que, amb la feina força feta, van sortir semiadormits. Era un bon símptoma per un Girona que necessitava un partit «fàcil». I se´l podria haver arreglat ben aviat si Igor i Chechu, en una doble ocasió dins la petita davant Caballero, no haguessin fet mèrits per aparèixer en els resums de pífies de l´any. Una vegada més la pòlvora gironina semblava estar molla.

Malgrat la comoditat amb què jugaven Matamala i Dorca al mig del camp- que en ocasions convertien el joc del Girona es convertís en un rondo- l'Elx en va fer prou amb una mínima incursió per avançar-se. De res serveix tenir la pilota si no crees perill, i l'Elx ho va demostrar en un ràpida acció que va acabar amb l'1-0. Santos, murri com pocs, va muntar un contracop que va culminar Saúl des de l'esquerra.

Un equip fràgil mentalment s'hauria enfonsat moralment. No va ser el cas del Girona, que marrà com en els seus millors temps, es va sobreposar ràpidament al cop. Fou gràcies a Matamala que, carregant-se una vegada més l'equip a l'esquena, va respondre immediatament al gol local trencant pel mig la defensa i obrint una escletxa a l'esperança (1-1). El gol trencava un munt d'estadístiques negatives i servia per agafar una glopada exorbitant d'aire per a un equip mancat de confiança en els darrers partits.

L´Elx és un d´aquells equips als quals els costa molt poc trobar petroli i, després que Migue i el pal salvessin els d´Agné, els locals es van tornar a avançar gràcies a una acció de típic davanter centre de Miguel. Puntuar lluny de Montilivi tornava a semblar una utopia i els fantasmes tornaven a aparèixer. Agné se la va jugar fent entrar Xumetra, Paco Esteban i Jito, uns revulsius que poc van aportar. La glòria podria haver arribat en l´afegit si Jito hagués encertat a col·locar el cap i a superar Caballero. No va ser així i l´Alabès és a 5 punts a falta de 5 partits.