´Roche va ser molt bon president, vull agafar el relleu dels seus encerts´

M.V. | GIRONA
Un veterà del món del futbol català, antic vicepresident del Barça i de la mateixa Federació, aspira ara al relleu de Campoy recollint el millor de la seva herència i de la del gironí Jordi Roche.

Molts anys al món del futbol, vicepresidències del Barça i de la Federació Catalana, ja no és jove. Per què buscar-se ara el maldecap de presidir la FCF?
En primer lloc, perquè sóc un home de futbol, un enamorat del futbol i del català. Crec que ha arribat el moment de tenir una Federació més forta per poder ajudar els clubs més modestos i la meva experiència pot ajudar a aconseguir-ho.
Parla dels club modestos. La crisi els està afectant de valent, aquest any a Tercera Divisió la majoria de clubs no han pogut pagar el que tenien pactat.
La nostra candidatura el que perseguirà, per sobre de tot, és aconseguir més ingressos per a la Federació.
Més ingressos a la Federació o als clubs catalans
Per a la Federació, que acaben revertint sobre els clubs.
Això ajudaria els clubs de Tercera Divisió...
Part del problema d'aquests club és que les directives, pressionades per la seva pròpia il·lusió i els seus aficionats, se sobrepassen a l'hora d'assignar fitxes per als jugadors. Tot això s'ha de canviar i la nova filosofia s'ha de basar a donar més suport al futbol base.
Aquest reforçament del futbol base lliga amb una de les seves propostes més fortes: generalitzar els camps de gespa artificial.
És evident que sí. La qualitat tècnica del futbol català milloraria molt si tots els nens juguessin en camps de gespa artificial. És un dels nostres objectius, ja ho va iniciar en Jordi Roche i jo seguiré per aquest camí.
Em cita Roche. Què en pensa, de la seva presidència?
Jordi Roche va ser un molt bon president. Va fer una feina molt bona, eficaç, renovadora i nosaltres volem agafar el relleu de tots els seus encerts i intentar, amb tota la humilitat, millorar algunes coses que potser no es van poder complir com ell volia.
I l'etapa de Campoy?
He estat vicepresident amb ell i aconsellava el president en tot el que podia perquè ell, al final, prengués les decisions com a president. Jo aconsellava i ell (Campoy) en algunes coses em feia cas i, en altres, no.
Comença amb l'etiqueta de "candidat continuista" penjada. L'accepta?
Jo accepto tot el que és bo de tothom. I per què no de Campoy? També ha fet coses bones. Tant de bo pugui repetir i millorar algunes de les accions de Campoy i Roche.
Ricard Campoy, Miguel Garcia, Joan Gaspart... tots li donen suport. El fet que se'ls consideri "uns clàssics" del fubol català el pot acabar perjudicant, a vostè?
Agraeixo a tota la gent que em dóna suport. Això que són "uns clàssics", no hi estic d'acord perquè hi ha un amic que ha fet molt pel futbol català i que el tinc com a exemple, Josep Lluis Vilaseca, que també poden dir que és un "clàssic" però que amb la seva experiència sempre pot aportar molt. Això és important es diguin com es diguin les persones.
De moment hi ha cinc precandidats. Creu que al final hi haurà eleccions i s'haurà d'anar a votar.
No ho sé. Alguns encara no s'han definit. Tant de bo n'hi hagi.
La precandidatura de Jordi Casals (president del Santboià) ha denunciat el que consideren irregularitats a l'hora de recollir avals. Espera una campanya dura i amb molts atacs?
Tothom fa la seva campanya amb els termes que creu que són adients. Ara bé, trobo que el senyor Casals parla molt dels altres candidats. Jo no parlo de cap candidat, parlo del meu programa.
El Barça és un problema i un obstacle per als modestos.
És un fenomen imparable, perquè durant molts anys el Barça ha representat coses que van més enllà del futbol i encara ho fa. El Barça està en un moment dolç i apaga el que pugui fer la resta, però repeteixo que el camí per afavorir els modestos és anar millorant els recursos per a la Federació.
I del Girona, com ha vist aquest retorn a Segona A?
Conec molt bé el president Josep Gusó, és molt amic meu. Hem de demanar a tothom que els ajudi a remodelar l'estadi en la mesura i les condicions que el club i la ciutat es mereixen.