El futbol és així

E l futbol és capritxós. El Girona havia tingut en les últimes jornades oportunitats per aconseguir millors resultats dels que havia sumat, però el tòpic "el futbol és així" va valer l'angoixa al club i el lloc al seu tècnic Raül Agné.
Perquè fixin-se en una cosa. Ahir, a banda dels canvis obligats per la sanció de Migue i la lesió de Chechu, les úniques novetats eren la tornada de Ponzo i la presència de David Sánchez. Pràcticament el mateix equip que jugava amb Agné i, fins i tot, el mateix dibuix amb el triple pivot al mig del camp amb Matamala, Cañas i Dorca. El factor sort es va tornar a alinear amb Javi Salamero que, com diria un altre tòpic, té una flor allà on l'esquena perd el seu nom. Fa tres anys ja va aconseguir, en una situació similar, l'ascens a Segona B i en aquesta ocasió la sort es va dir Gerard. El migcampista, que des que va arribar al Girona les ha passat magres, ahir va tenir els seus cinc miuts de glòria i de reinvindicació més personal que de cara a la galeria. És possible que si Raül Agné hagués pogut comptar amb Gerard, el de Granollers també hagués pogut donar un bon cop de mà a l'equip, però com diu el tòpic el futbol així i molts cops es defineix per la sort. Com ahir.