Gerard torna en el millor moment

Per fi. La tranquil·litat, la calma, l'oasi, es digui com es vulgui, va arribar en forma de victòria. A Castàlia, i amb Javi Salamero a la banqueta, el Girona trencava, d'una vegada per totes, el malefici que l'havia acompanyat durant bona part de la segona volta. Una victòria protagonitzada per Gerard López, autor de dos gols el dia del seu retorn.
Empès per la necessitat, sabedor que l'única bona notícia passava per sumar algun punt, el Girona va sortir a per totes des del primer minut. Amb el xiulet inicial, la pressió visitant va convertir-se en una constant que els jugadors del Castelló eludien com podien. A base de toc i paciència, els locals s'esmunyien dels homes de Salamero, enganxats com una paparra als seus rivals a la caça d'una pilota que, en la primera meitat, va tenir en el conjunt de Paco Herrera com el clar dominador.
Arana, molt incisiu per la seva banda, va avisar Rafa Ponzo als primers minuts. L'extrem, un perill constant, va convertir-se en un maldecap per a la defensa blanc-i-vermella. El Girona, per la seva part, cercava la seva oportunitat a base de passades llargues en busca d'Igor, massa sol en punta. Va ser el brasiler qui, al quart d'hora de partit, donava una pilota d'or a Manga a la frontal de l'àrea. El xut del vallesà va trobar-se amb l'excel·lent resposta de Carlos Sánchez.
Ben situat sobre el terreny de joc i sense patir en excés, el Girona va veure com, al minut 24, la primera oportunitat clara del rival acabava amb la pilota al fons de la porteria de Rafa Ponzo. El veneçolà, en el seu retorn després de tres partits a l'exili, no era capaç de refusar amb encert un xut de Mario Rosas. El rebuig, tou, va caure als peus de Mantecón, qui va afusellar el porter fent pujar l'1 a 0 al marcador.
El gol va encendre els locals, alhora que va convertir-se en una llosa força pesada per al Girona. Desconcertat per l'empenta local, els de Salamero no van reaccionar fins passada la mitja hora, quan Matamala estavellava una pilota al pal després d'aprofitar una centrada a l'àrea. Poc després, Igor ho provava sense encert; com també va ser estèril la jugada d'Arana, que després d'asseure un defensor gironí, va rematar fora.
La represa no va fer variar gaire el panorama. El Castelló, amb el marcador a favor i sense gaires presses, mantenia la possessió de la pilota com a millor arma. El Girona, per la seva banda, buscava en les accions individuals de Gabri, fugir d'una falta d'arguments força evident. Davant aquest escenari, i motivat per la lesió de Marc Bernas, Salamero va optar per moure la banqueta donant entrada a Xumetra. Uns instants després, Gerard entrava al terreny de joc substituint Gabri, el millor dels gironins en els primers compassos de la segona meitat.
El de Granollers, dos mesos i mig després de patir una lesió, retornava per la porta gran marcant el gol de l'empat després d'una passada mil·limètrica a l'espai. Com si d'un "dejà vu" es tractés, Gerard repetia dos minuts després per capgirar el marcador i signar un retorn immillorable.
Després, una bona defensa de tot l'equip va fer la resta per signar la segona victòria a domicili i el que és més important, retornar la tranquil·litat.