´Per a mi, el futbol sempre ha estat només un complement a la vida laboral´

Exjugador del Girona (1980-1985). Convidat a marxar després de cinc temporades al primer equip del Girona, la feina i una lesió de lligaments el van fer retirar com a jugador del Cristinenc. Com a tècnic ha dirigit Palafrugell, Guíxols i Girona i l'Estartit femení,

MARC BRUGUÉS GIRONA Ho tenia molt clar des de ben jovenet. "El futbol era un esport i un complement per a la vida laboral". Geni Bou va poder complir la seva "fita" de jugar al primer equip del Girona i ho va fer durant cinc temporades (80-85), on les va veure de tots colors: des de deixar-se guiar futbolística i humanament per Pau Garcia Castany fins a haver d'anar a entrenar a Quart perquè a Montilivi havien tallat l'aigua. La decisió de la junta directiva de col·locar Waldo Ramos en el lloc d'Alfons Muñoz a la banqueta (84-85) va provocar l'adéu de Geni Bou al club dels seus amors. "Els jugadors no hi estàvem gens d'acord", recorda un dels laterals drets més ofensius que han passat mai per Girona.

Les estadístiques diuen que ben pocs partits es van perdre en cinc temporades. Ni lesions ni sancions... Com s'ho feia?
Ho jugava pràcticament tot. La meva característica més important era la regularitat. Crec que en 4 o 5 temporades em van ensenyar una targeta groga... De lesions, només alguna de fortuïta. Recordo que el mateix any em van enfonsar els dos pòmuls al camp del Reus i de l'Europa. No tenia una manera de jugar agressiva i a més a més em cuidava molt.
Quin tipus de lateral era Geni Bou?
Era molt ofensiu. Tenia unes condicions físiques molt bones que em permetien pujar i baixar la banda durant tot el partit.
Algun extrem esquerre el devia frenar...
Sí! En Rojo, del Barça Atlètic. Era rapidíssim i molt difícil de controlar.
Format al planter gironí, s'esperava arribar al primer quip després de tres anys entre Palafrugell i Blanes?
En aquella època costava molt als de casa quedar-se. Molts companys van marxar cedits a Figueres, Banyoles o a altres llocs. Vaig venir a l'expectativa i ho vaig jugar tot. Pepe Pinto em va donar molta confiança.
Benet Masferrer, Julià, Pau Garcia Castany, Javi Morata, Arredondo... De qui va aprendre més aquella seva primera temporada?
En Pau Garcia Castany havia estat el millor d'Espanya amb el Saragossa anys abans i donava molta confiança i tranquil·litat al vestidor. És dels que més em van impressionar. Després en van venir altres com Raül Longui, Pep Boada o Joan Duran...
Com s'explica el descens a Preferent de la 81-82?
Mala planificació. Es va fer tot al contrari de com s'havia de fer. Abans de començar la Lliga van carregar-se en Pepe Pinto, ningú sap encara per què. Va venir un entrenador fabulós com en Luis Costa però, globalment, es va estirar més el braç que la màniga. Després van venir l'Aldecoa i l'Alfons Muñoz. Ens vam refer però vam acabar baixant per la diferència de gols.
El Girona a Preferent, quin mal d'ulls...
Vam fer un equip de Tercera però havíem d'adaptar-nos al joc físic i directe de la categoria. Érem l'equip de batre i fins que no vam entendre com s'havia de jugar no vam marcar les diferències. Recordo que la Gimnàstica Iberiana va anar líder durant pràcticament tota la primera volta.
Alfons Muñoz va fer pujar l'equip i el va tornar a consolidar a Tercera.
Sí. Ho va donar tot pel Girona. Estava capacitat i ho va fer molt bé. En el retorn a Tercera, l'economia ens va dur a situacions lamentables. No teníem aigua als vestidors i havíem d'anar a entrenar pels camps de la província. La unió de l'equip ens va permetre acabar bé la temporada.
Pel que intueixo, no deuria estar d'acord amb la destitució d'Alfons Muñoz i l'arribada de Waldo Ramos...
Les directives sempre prenen les seves decisions. Una part de la junta havia perdut la confiança en Muñoz i va decidir fer-lo cessar. Els jugadors no estàvem gens d'acord amb aquesta mesura. Jo el vaig defensar fins a les últimes conseqüències i ho vaig pagar.
Hi ha haver represàlies, pel que em diu?
Havia estat sempre titular i en el primer partit amb Waldo d'entrenador vaig començar seient a la banqueta. Això sí, als vint minuts vaig haver d'entrar i ja no vaig tornar a ser suplent.
Aquestes situacions mai solen acabar bé...
A Waldo li van imposar des de la junta el que havia de fer i, al final de temporada, els que érem defensors d'Alfons Muñoz, com jo, Morata, Joan Duran i alguns altres, ens van obrir la porta.
Li ha quedat l'espina clavada de no arribar a jugar més amunt de Tercera?
No, ni de bon tros. Ja quan era juvenil, la meva fita era jugar al Girona i la meva intenció era acabar la carrera aquí. Mai em vaig plantejar marxar d'aquí i viure del futbol. Per a mi, el futbol era un esport que es va convetir en una segona professió.
D'ofertes per "millorar", en va tenir?
Al cap d'uns anys de ser al Girona es comentaven possibles contactes amb el València i l'Espanyol. Jo tenia molt clar que un jugador de Primera ha de fer el salt amb 21 o 22 anys. Si no, segurament et volen per jugar als filials. Jo, amb 23 anys, no estava per aventures i tenia clar que el futbol era un complement a la vida laboral. Si havia de ser, hauria d'haver estat abans. Mai hi vaig veure possibilitats.
La seva carrera futbolística es va acabar al Girona?
No. Després de deixar el Girona vaig tornar al Blanes i al cap d'un temps em va trucar l'Alfons Muñoz per anar al Cristinenc. Allà hi havia en Morata i altres excompanys del Girona. Vaig tenir la desgràcia de lesionar-me greument i, ajudat també per l'ocupació de la feina, ho vaig deixar definitivament.
La seva única lesió greu en molts anys...
Sí. Va ser en una acció fortuïta contra el Vic en topar amb un jugador que es deia Casanovas. Em vaig trencar els lligaments del genoll.
Aquesta temporada l'hem vist a l'Euromat l'Estartit. El veurem més a les banquetes?
M'encantava entrenar però em treia hores de son i feina i ho he anat deixant, tret d'alguns compromisos puntuals.