Ni l´orgull acompanya el Madrid en el seu últim partit al Bernabéu

MADRID | EFE/DDG
El Reial Madrid, abandonat per la seva afició en el seu tancament de la temporada en un estadi Santiago Bernabéu amb aspecte desolador, es va acomiadar entre xiulets, golejat pel Real Mallorca (1-3) en l'adéu de Fabio Cannavaro que representa la fi d'un cicle.
El conjunt madridista està pagant la seva penitència en el final d'una temporada per a l'oblit. Crisi institucional i un moment dolent esportiu, provoquen l'abandonament de la seva afició en el comiat del Santiago Bernabéu. El soci es va quedar a casa i les grades les van ocupar seguidors poc habituals que no esperaven veure el seu equip sense res a jugar-se en el ?penúltim capítol del campionat nacional i que van acabar fastiguejats, resolent comptes pendents amb xiulets a jugadors assenyalats.
Arribava el Reial Mallorca amb els deures més que complerts al Bernabéu. Amb una reacció manejada a la perfecció per Gregorio Manzano que, amb pitjor plantilla que la passada campanya, compleix l'objectiu de la salvació. La volta de Jurado, una de les últimes perles del planter blanc, posava el poc atractiu d'un partit que va acabar sent un càstig per a l'aficionat.
Algunes accions feien pensar a l'espectador que podia divertir-se, però la falta d'intensitat defensiva ho va tirar tot per terra tot i el gol inicial de Gonzalo Higuaín en el minut 20. La primera mostra la va donar Aduriz, que se'n va anar en solitari fins a l'àrea, per deixar la pilota a Arango, qui amb tot a plaer va superar a Casillas per sota (min.27). Mentrestant la grada es reia de Julien Faubert quan saltava a escalfar i els canvis de Juande Rams eren un autèntic traàngol per al substituït. El primer elegit va ser Klass Jan Huntelaar, desaparegut en combat, que es va retirar entre xiulets que van prendre més potència quan Drenthe va saltar al terreny de joc. En aquest ambient van arribar dos golassos del Reial Mallorca. Va trobar el premi a la seva serietat amb una acció brillant del brasiler Cleber Santana. Se'n va anar de tothom qui li va sortir al pas repetint regat i va ubicar en l'esquadra un tret temperat. Keita tancava la festa mallorquinista amb una nova rematada a l'esquadra d'un Iker Casillas que s'ho mirava amb molt mala cara.