La Volta rehabilita un gran Valverde

MONTMELÓ | DDG/EFE
Res millor que una victòria contundent per començar a contrarestar una sanció injusta. Alguna cosa així devia pensar Alejandro Valverde quan dilluns passat va començar a pedalar en el pròleg de la 89a edició de la Volta a Catalunya, la general de la qual ha guanyat avui, amb 15 segons d'avantatge respecte a l'irlandès Daniel Martin. La darrera etapa la va guanyar el neozelandès resident a Girona Greg Henderson (Columbia), en un final a l'esprint en el qual es va imposar al francès Loyd Mondori (AG2R) i l'italià Fabio Sabatini (Liquigas).
Per a Valverde, la Volta ha estat l'escenari d'una reivindicació.
Amb prou feines ha aixecat la veu a la sala de premsa, però damunt de la seva bicicleta, especialment decorada com correspon al campió d'Espanya, s'ha deixat notar: vol ser un ciclista normal, barallar-se per les victòries a la carretera i oblidar-se dels tribunals.
La temporada d'Alejandro Valverde havia començat més suau, amb el Tour ja en el focus. Però tot va canviar l'11 de maig passat, quan el Tribunal Antidopatge del Comitè Olímpic Italià (CONI), li va imposar una sanció de dos anys sense córrer a Itàlia. Els motius, la seva suposada implicació en l'Operació Port i la seva suposada relació amb una bossa de sang confiscada al doctor Eufemiano Fuentes. Les conseqüències, tan imprevisibles com dures: podria perdre's el Tour, que aquest any tornarà a passar fugaçment per Itàlia.
Els advocats de Valverde ja han recorregut al Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) de Lausanne. Mentrestant, Valverde ha decidit fer un pas endavant a sobre d'una bicicleta. Va poder passar d'incògnit a la Volta, malgrat ser el ciclista més sol·licitat per l'afició, però va decidir barallar-se per la victòria final.
Emparat per un equip de garanties, similar al que correrà el Tour, Valverde ha guanyat la ronda catalana amb una autoritat incontestable. Ha aclarit els dubtes del primer dia (va arribar amb prou feines uns dies després d'una grip i anímicament tocat) amb un segon lloc al pròleg de Lloret i el segon dia, a Roses, ja es va vestir de líder.
Les seves diferències respecte al segon mai van superar els 15 segons, però el seu control de la cursa va ser absolut. En la tercera etapa es va permetre el luxe de guanyar en l'esprint de la Pobla de Lillet, després de tres ports de primera categoria.
En l'etapa reina, a Andorra, va ser tercer, després d'una increïble ascensió al coll de l'Ampolla, de categoria especial. Va ser l'únic dels favorits a la general que es va mantenir al capdavant, a un ritme alt i amb una extraordinària ambició. A partir d'aquí, el seu equip va donar vida als esprintadors i Valverde es va dedicar a controlar la prova fins a arribar a la victòria final. Va completar sense problemes les etapes de Torredembarra i Barcelona per arribar avui al Circuit de Catalunya, escenari del punt final de la carrera, com a guanyador final, per davant de Daniel Martin i Haimar Zubeldia. Samuel Sánchez, un altre dels favorits al triomf final, ha estat novè, a 1:42 de Valverde.
La Dauphiné Libéré serà el proper repte per al ciclista del Caisse d'Epargne. A França defensarà la victòria que va aconseguir l'any passat davant un grapat de favorits al Tour, entre ells Alberto Contador. Valverde es barallarà pel triomf mentre els seus advocats defensen la seva innocència amb un objectiu: repetir en el Tour el pols que mantindrà amb Contador a partir del 7 de juny en la Dauphiné.