Castàlia ressuscita la millor versió de Gerard López

GIRONA | CARLES ROSELL
"És una victòria i punt". Ja ho pot subratllar els cops que vulgui; mirar de repetir-s'ho una i altra vegada per convèncer-se'n. Però, tot i això, Gerard López és del tot conscient que el triomf de Castelló, el seu ressorgiment a Castàlia, és un triomf, sobretot, individual. L'èxit del vallesà s'explica amb ben poques paraules: retorn i gols. I quelcom força important; tres punts que el Girona s'embutxaca després d'un pelegrinatge sense rumb que s'havia allargat més del previst.
Nou mesos després d'assaltar Balaídos, els catalans s'apuntaven el segon triomf a domicili. Aquest cop, Gerard va convertir-se en el Jaume Duran d'ençà. El vallesà, però, en va tenir prou amb dos minuts per signar el doblet de la victòria. I tot, el dia que tornava després d'una llarga lesió que l'havia deixat fora de l'equip durant un bon grapat de setmanes.
"És una alegria", reconeixia ahir, hores després del partit a Castàlia. "Personalment, estic molt bé d'ànims. Com tot l'equip. Només cal veure el viatge de tornada, o l'entrenament d'aquest matí", afegia emmig d'un somriure.
No és per a menys. El de Granollers, amb un debut fugaç a Salamanca, havia estat incapaç de justificar el seu fitxatge pel Girona. Diumenge, a Castelló, en va tenir prou amb dues accions calcades. "En Manga em va donar una gran passada a l'espai, vaig encarar el porter i vaig decidir clavar-li per sota les cames. Em va sortir bé. Era un gol important; l'empat era bo, però una victòria era clau". Dit i fet. Un minut després, els mateixos protagonistes repetien per endur-se els tres punts en territori enemic. "En el segon m'anticipo bé a la defensa. Aquest cop, crec que és millor llançar la pilota a un costat, perquè el porter intentarà no rebre'l per sota les cames... i em torna a sortir bé".
Dos gols en dos minuts; una remuntada increïble que, titulars, suplents i cos tècnic van celebrar amb eufòria. En Gerard, naturalment, també: "Em vaig deixar anar. I això que abans m'havia contingut una mica. Però era una alegria enorme i la victòria era molt important. Ara bé, si el gol l'hagués fet un altre també me n'hauria alegrat".
Una actuació per al record, un ressorgiment excel·lent a partir de la qual Gerard, a falta de quatre partits per acabar la Lliga, voldria que es traduçis en més minuts i confiança des de la banqueta. De la lesió, ni rastre: "Físicament em trobo bé, però em falta una mica de ritme. Portava un any sense jugar, des del darrer partit de l'anterior Lliga amb el Recreativo. De moment, intento suplir-ho amb una bona col·locació". Tot i això, el vallesà va donar un toc d'atenció per mirar d'explotar al màxim les seves qualitats, com també d'elevar el rendiment general de l'equip: "Hem de mirar de mantenir més la possessió. El Castelló va tenir més la pilota, i això que no s'hi jugaven res. Ens hem d'agradar; que no ens cremi la pilota als peus".
Dissabte que ve, Gerard podria tenir una nova oportunitat per demostrar la seva qualitat; per mirar de sumar minuts i, per què no, tornar a foradar la porteria rival en el que serà el seu debut a Montilivi. "Encarem el derbi amb tranquil·litat. Ja ens tocava, després d'unes setmanes amb derrotes i una destitució inclosa", finalitza. Un oasi a Girona, com també calma per al mateix jugador. La fi del calvari, un bri de llum en el túnel, sembla que són ja una realitat.