Ponzo, contundent, diu que la seva suplència va ser una ´injustícia´

GIRONA | MARC BRUGUÉS
Rafa Ponzo era, fins fa aproximadament un mes, un dels actius més importatnts que tenia el Girona a la plantilla. La seva regularitat i un bon grapat d'actuacions estel·lars el situaven com el jugador més en forma i més seguit per part d'altres equips de la categoria i fins i tot de Primera. En dos partits però tot se'n va anar en orris. Dues cantades greus al Rico Pérez davant l'Hèrcules i un gol inexplicable contra l'Alabès van provocar que Raül Agné decidís fer-lo seure a la banqueta. A partir d'aquí van néixer tot tipus d'especulacions que Ponzo es va encarregar ahir de tallar de soca-rel. "No faig cas de res. Qui vulgui dubtar, que dubti. Jo estic molt tranquil i el club també", deia contundentment el veneçolà, que titllava "d'injustícia" la situació per la qual havia passat. "Mai havia d'haver sortit, però són circumstàncies del futbol i decisions tècniques", diu el porter, que admet que en aquestes tres setmanes els companys l'han "ajudat molt".
El Girona va recuperar el millor Ponzo i el veneçolà va respondre. Bé d'ànims i animat i il·lusionat després de tornar a l'onze a Castàlia, Ponzo va confesssar que fins diumenge al migdia no va saber que seria titular. "He passat unes dues o tres males setmanes perquè no m'explicava la meva sortida de l'equip", confessava un Ponzo que admetia també que el nou entrenador havia tornat a "confiar" en ell i havia "respost".
Les tres errades consecutives contra Hèrcules i Alabès van condemnar-lo i van provocar una allau de crítiques entre els aficionats. Hi havia fins i tot qui dubtava de la seva professionalitat. Ahir, en ser qüestionat sobre aquest aspecte, Ponzo va ser taxatiu: "No faig cas de res ni de ningú. Qui vulgui dubtar, que dubti però jo estic molt tranquil i el club també". Ho té molt clar i ja ha viscut situacions "similars". "A l'Oviedo hi va haver un canvi d'entrenador i també vaig sortir de l'onze per després tornar-hi a entrar". L'única solució és "seguir treballant" perquè, segons Ponzo, "el temps ja posa cadascú al seu lloc".
A Castàlia, el retorn de Ponzo va coincidir amb el final de la ratxa de cinc derrotes consecutives. "No he de demostrar res a ningú. He de ser jo mateix com ho he estat en les dues últimes temporades. De fet, en el gol del Castelló vaig intentar blocar la pilota però se me'n va anar. Després, a la segona part, em vaig refer i vaig ajudar l'equip en el joc aeri", explicava el veneçolà.
Han estat les seves pitjors setmanes com a jugador gironí i, en aquest sentit, l'ajuda dels companys ha estat importantíssima. "M'han donat molt de suport i això és d'agrair en un cas d'injustícia com el meu", reflexionava al mateix temps que deixava anar que "mai hauria d'haver sortit de l'onze". Sigui com sigui, Ponzo torna ser el porter titular del Girona i l'equip té a tocar la permanència a Segona A. "No està fet del tot i ens agradaria segellar-ho a Montilivi", anhela el veneçolà.