´He renunciat a la vida familiar i sóc a casa molt menys del que voldria´

J.R. | SANTA COLOMA DE FARNERS
Per algú que ve de baix, és complicat adaptar-se al futbol d'elit mundial que representa el Barça?
És més senzill del que sembla. Primer perquè els jugadors t'ho faciliten molt. Va ser una de les primeres coses que em van sobtar, la humilitat d'aquests futbolistes, no només dels catalans, que per ser del planter, podríem pensar que són més propers... parlo de l'Henry, el Messi... són humils, ens han acollit amb tota normalitat. Vam començar a Escòcia a treballar amb ells i allà en Pep ja els va passar imatges dels rivals que ens trobaríem en amistosos de pretemporada i els va explicar de quina manera treballaríem. S'hi van acostumar ràpidament. A més, si saben que tu ets entrenador, hi connectes. Tots som gent de futbol. Però el primer dia que va entrar al vestidor, el cor no li bategava més de pressa de l'habitual?
No, i no li ho dic amb aires de grandesa. Als trenta anys potser m'hauria passat, però ara ja he viscut moltes coses i he conegut jugadors d'elit.
O sigui, que té la mateixa relació amb Henry o Messi que la que va tenir amb Chechu, posem per cas, quan estava al Girona.
La mateixa, la mateixa... Al principi, fins i tot, eren ells els que ens venien a buscar en les finals, en els moments de les abraçades i les felicitacions.
A què ha hagut de renunciar per viure al futbol d'elit?
A la vida familiar. No sóc tant a casa com voldria. En una setmana normal et pots passar un parell de dies voltant per Espanya i Europa, dos o tres més a Barcelona, i un o dos dies a casa.
I ja pot desconnectar quan és a Santa Coloma?
No, la veritat és que normalment estic revisant vídeos. No hi ha temps, jugant tres competicions fins al final. Això vol dir dos partits per setmana gairebé durant tota la temporada. Per a la final contra el Manchester vam analitzar 10 partits seus, i en un partit normal de Lliga en veiem de 4 a 6. Molta feina, perquè no és mirar-los i prou, és estudiar-los de dalt a baix.