"El dia més intens i emocionant va ser el del 2-6 del Bernabéu"

Membre del cos tècnic del FC Barcelona. Al costat de Carles Planchart, l'exentrenador del Palafrugell, Palamós i Girona forma part del grup de col·laboradors tècnics de Pep Guardiola i Tito Vilanova al Barça. Afirma que ha paït amb normalitat passar del futbol modest a l'elit, es desfà en elogis cap a Guardiola i considera que la renúncia més important que ha hagut de fer en aquest any màgic ha estat limitar la vida familiar.

JORDI ROURA SANTA COLOMA DE FARNERS La temporada fa un parell de setmanes que s'ha acabat però Domènec Torrent i Carles Planchart continuen fent vida a la Ciutat Esportiva del Barça, a les ordres de Pep Guardiola, pensant ja en el curs vinent. Dimarts al vespre Torrent va passar per casa, a Santa Coloma de Farners, i va atendre el Diari de Girona. Diu que no coneixien de res Pep Guardiola, que van estar al lloc just en el moment adequat i que el record més impressionant de la temporada de la Lliga, la Copa i la Champions no és cap de les victòries en les tres finals: per a ell el moment més emocionant va ser el 2-6 al Bernabéu.

Més enllà de la llegenda que ja s'ha creat damunt d'ell després dels èxits d'aquesta temporada, com és Pep Guardiola?

Li ho definiré amb una paraula: és un seductor. I li diré per què. És intel·ligent, treballador, lleial, perseverant... molt amic dels seus amics. Una persona que té un do natural pel futbol i que és capaç de donar una confiança total a la gent que l'envolta i treballa al seu costat. Ens fa sentir els homes més importants del món fent la nostra feina. Per ell, l'encarregat de material és el millor del món, el fisioterapeuta és el millor del món...

Que sap delegar funcions, vaja.

Sí, ho demostra dia a dia. Ha creat un grup humà molt fort dins l'staff tècnic i també al planter de jugadors.

Algú podria pensar que vostè i Carles Planchart, el col·laborador que l'acompanya, van arribar al Barça per amistat amb Guardiola... però no el coneixien de res. Com es passa del futbol modest de Tercera a l'elit?

Nosaltres estàvem treballant pel Màlaga, que militava a Segona, abans que hi anés Ricardo Rodríguez, que acabava de pujar a Segona B amb el Girona. Ens havien encarregat seguiments de jugadors catalans i també informes d'equips. La cosa va funcionar molt bé, de manera externa, i ens van cridar perquè anessim a parlar amb ells amb la idea d'integrar-nos al club. Però aleshores em va trucar en Pep Boada, que està vinculat al futbol base del Barça, per preguntar-me si ja havíem firmat pel Màlaga. Ell coneixia la nostra manera de treballar i em va dir que al Barça buscaven gent que coordinés una mica la part de jugadors que acaben al juvenil i s'integren al filial. Vam parlar amb Alexanco i vam acabar entrant al Barça. Guardiola va fitxar aleshores com a tècnic del Barça B a Tercera i com que jo venia d'entrenar el Girona i coneixia la categoria, i a més sabia que treballàvem amb imatges per analitzar els rivals, vam començar a col·laborar.

Què els va proposar?

Ell es va reunir amb l'Alexanco i li va dir que ens volia a mi i a Carles Planxart treballant per a ell al filial. D'aquesta manera vam començar a fer per a ell la mateixa tasca que fem ara al primer equip i, a més a més, voltàvem buscant i mirant jugadors. Fèiem les dues feines. Es va acabar la temporada, l'equip va pujar a Segona B, i no ens van dir res més. Per això vam començar a treballar a les ordres de Luis Enrique, pensant en la temporada vinent. I de sobte, quan faltava una setmana per acabar el contracte, en Pep ens va trucar i ens va dir que ens volia al primer equip. Volia que féssim la mateixa feina i això hem fet.

Tot plegat és un reconeixement a la forma de treballar que tant vostè com Carles Planchart ja practicaven a Palafrugell.

Sí, allà treballàvem amb vídeos VHS, semblàvem mig beneits, i ara tenim pantalles planes, ordinadors i DVD. Nosaltres el que fem és analitzar els partits gravats però veient tot el camp. Per la televisió no es veu tot, perds molts detalls, per això és important enregistrar el camp ben obert. Tenim dues persones que ens enregistren partits a tot Espanya dels nostres rivals i a partir d'aquí comencem a treballar en l'anàlisi del seu joc. També nosaltres, que viatgem amb el Barça, gravem els partits que juguem i quan acaba el partit ja estem en disposició d'entregar a Guardiola un informe de qualsevol aspecte que requereixi.

Com són les hores prèvies als partits?

Durant l'estada a l'hotel es passen als jugadors imatges per reforçar els temes tàctics. El dia de la final contra el Manchester vam anar a dormir a les tres de la matinada, repassant vídeos amb el Pep i el Tito. I aprofitant que nosaltres viatgem amb l'equip, també aprofitem per gravar nosaltres els duels del Barça. En les finals va ser diferent, però en la resta de partits, ens posem a la part alta i en Carles grava i jo vaig prenent dades sobre la marxa per tenir diseccionat el partit just quan l'àrbitre en xiula el final. Des de l'estratègia, fins a la sortida de pilota, fins al joc ofensiu i defensiu. Tot està enregistrat, documentat, a punt per quan en Pep ho necessiti.

El mes de maig que ha viscut, amb tres títols i la celebració multitudinària de la Champions, no l'oblidarà mai.

Això ho hem comentat diverses vegades amb el míster. Tot ha estat tan intens i tan ràpid que no ens adonarem del que hem fet fins que passin els anys i segurament estiguem fora del Barça. Però jo el dia que recordo amb més intensitat és el dia del Madrid, el del 2-6. Va ser un punt d'inflexió. Aquell dia podien haver passat moltes coses. Si perdíem, se'ns posaven a un punt i encara havíem de jugar les finals de Copa i Champions. Un mal resultat hauria pogut incidir molt en l'entorn. A Madrid no vam guanyar cap títol, però va fer la sensació que podríem fer coses grans. Allò va ser un esclat d'eufòria brutal per part de tots. Després, a les finals, va ser més una cosa del moment. Per brutal, el triomf al Bernabéu.

M'imagino que deu tenir molts més amics que abans.

Jo tinc molt clar qui són els meus amics. Ja veig per on va, però li diré que són els mateixos que abans. Que ara hi ha més gent que em truca? Ja els ho agraeixo, però els meus amics són els de sempre. He passat de ser invisible a ser visible i tinc assumit que d'aquí a un temps tornaré a ser invisible. Miri, el dia de la final de Roma em van entrar al mòbil 278 missatges i els vaig respondre un per un, i molts no sabia ni de qui eren.

Quants anys més de contracte té al Barça?

Igual com Guardiola i Vilanova, un més. Funcionem igual. Ara s'està parlant molt de si renova per un any més però tinc clar que si en Pep no amplia, jo tampoc ho faré. Tots vam firmar fins al 2010.

Suposo que, voltant tant, ha vist poc el Girona a Segona A.

No es pensi, l'he vist molt per televisió. Estic molt content per la permanència i per l'any tan bo que han fet.

Sorprès per la manera com van destituir Raül Agné?

Sí, totalment, però jo no estic al club i parlo des de la distància. No sé què va passar. En Raül va estar amb nosaltres a Roma, al costat de l'Arnau, a la final de Champions. En quedar destituït del Girona tenia uns dies, ens va trucar, i amb penes i treballs els vam trobar entrades. Van poder parlar amb en Pep, a qui ja coneixien de l'any passat, i vaig estar molt content que poguessin disfrutar d'aquell moment amb nosaltres a Roma.