El dia que va canviar la història

GIRONA | CARLES ROSELL Montilivi esclatava dissabte d'alegria. Més d'un miler d'aficionats del Tenerife, desplaçats a Girona expressament per seguir el partit a terres catalanes, gaudien de valent celebrant l'ascens a Primera dels seus. L'afició local, així com la plantilla blanc-i-vermella, s'ho mirava des d'un segon pla, amb una certa enyorança. Justament un any abans, eren els gironins qui cantaven victòria, qui assolien la Segona A en un partit per al record, en el qual Migue s'erigia com al seu protagonista més destacat en marcar el gol decisiu.

Era el 15 de juny de 2008, ara fa tot just un any. Montilivi, ple a vessar. 12.000 espectadors no volien perdre's ni un detall d'un partit que podia ser històric. Davant, el Ceuta, a qui el Girona havia estat incapaç de guanyar en l'anada, encara que el 0-0 de llavors era un resultat més que digne per encarar la tornada. La fita: assolir la categoria d'argent 49 anys després. Ningú va estalviar-se el patiment. Partit igualat, amb molta tensió, nervis i fortes emocions, que va decidir-se poc després de començar la segona meitat.

Després d'un lliure indirecte, el porter visitant va allunyar com va poder el llançament de falta. La pilota va caure morta als peus de Mique, que no s'ho va pensar dues vegades. Gol. El gol. "És un record que mai oblidaré", recorda el seu protagonista, en una frase que no es cansa de repetir. I no n'hi ha per a menys. En veure que la pilota entrava, Montilivi va embogir. L'alegria dels jugadors, desbordats sobre la gespa, va repetir-se a la fi del partit.

L'ascens era una realitat; una fita que s'ha viscut amb intensitat durant el darrer any, amb tardes dolces, amargues, fredes i caluroses; amb pluja, lesions, gols in extremis i patiment, molt de patiment. Un any més tard, però, la Segona A continua sent una realitat. S'ha assolit la permanència, malgrat el ball a la banqueta i el temor que va apoderar-se de l'entorn després d'una mala ratxa de resultats. Ha estat també la temporada en la qual jugadors com Nino, Marcos Márquez, Oliveira o Antoñito s'han vist les cares amb el Girona; l'any de la victòria contra el Saragossa o la del viatge caòtic a Xerez.

Tot, gràcies a l'esforç d'un equip, però també a l'encert de Migue. El que és conegut com l'home de l'ascens, etiqueta que, de ben segur, li quedarà marcada per la resta de la seva vida, manté les esperances de repetir la fita en un futur no gaire llunyà. "La Segona A és complicada, però no renunciem a res. Tenim un somni i les nostres aspiracions són màximes", assegura. De moment, els queda conformar-se veient l'alegria del Tenerife. Llavors, Kome va fer de Migue.

Qui sap si d'aquí un any, el proper 15 de juny, un nou ascens es visqui a Montilivi. I aquest cop, qui ho celebrarà de valent seran els locals.