Espanya debuta amb una golejada

RUSTENBURG (SUDÀFRICA) | EFE/DDG
La selecció espanyola va apallissar Nova Zelanda en la seva estrena a la Copa Confederacions, responent amb autoritat al paper de favorita, al ritme del joc vistós que va implantar Cesc Fábregas, associat a l'encert de Fernando Torres, autor de tres gols. Espanya ha donat un salt de qualitat de tal magnitud que res acovardeix la seva estrena en una gran competició futbolística. La seva irrupció en la Copa Confederacions, com a campiona d'Europa, va prolongar a Sud-àfrica l'arrasadora imatge de l'equip.
Allunyada dels nervis del debut d'etapes anteriors, viu instal·lada en una seguretat incontestable, en l'amistat traslladada al terreny de joc d'un grup d'amics que ja pensen en l'estiu que ve i el Mundial. La Copa Confederacions és una bona prova.
La fortalesa física de Nova Zelanda i el seu poder en el joc aeri es van esvair d'un cop de ploma. La recuperació total de Sergio Ramos va permetre a Vicente Del Bosque alinear a Cesc, l'elegit per fer oblidar la fantasia d'Andrés Iniesta. I ho va brodar en l'estrena. La força física de Ramos, que es convertia en el jugador més jove en arribar als 50 partits amb la selecció, va permetre cobrir tota la banda dreta i donar llibertat total a Cesc. Es va associar amb el seu admirat Xavi per implantar un ritme que va destrossar Nova Zelanda.
El rival corria darrere de la pilota. Es veien superats en cada acció individual i el primer gol no va trigar a arribar. Espanya va acomiadar un gran esdeveniment -l'Eurocopa- amb un històric gol de Torres i va començar un any després una nova competició -la Copa Confederacions- amb el davanter del Liverpool donant un recital de remat. Va signar el hat-trick més veloç de la història espanyola, en 17 minuts (superant a Gaspar Rubio, que el 17 de març de 1929 ho va aconseguir en 20).
Als sis minuts connectava amb Cesc i enviava a l'esquadra un xut des de la frontal. Vuit minuts després va culminar la jugada més bella de l'encontre. Riera va desbordar, va assistir al forat en el desmarcatge de Villa, que va centrar endarrere perquè Torres, amb un toc subtil amb l'interior de la bota dreta, allunyés la pilota de Moss, enganxat al pal. I en el 17 va explotar la seva força rematadora amb un cop de cap a l'esquadra a passada de Capdevila.
Espanya podia posar-se a dormir però tots volien gaudir de la festa. En el passeig, Moss salvava dos remats consecutius de Villa i Torres, més un xut potent de Riera, abans d'encaixar el quart, obra de Cesc. La segona part va sobrar, però Espanya encara va tenir temps de fer el cinquè, gràcies a Villa.