Rossi supera Lorenzo en l´últim gir d´una carrera apassionant

MONTMELÓ | JAVIER GIRALDO (EFE) Valentino Rossi (Yamaha) va ser el rei del Gran Premi de Catalunya de MotoGP i va guanyar després de superar el seu company d'equip, Jorge Lorenzo, en l'últim revolt del circuit de Montmeló, després d'un primer i apassionant duel directe entre els dos pilots, culminat amb una extraordinària última volta que va permetre a l'italià obtenir el seu segon triomf de la temporada. Separats en la línia d'arribada per només 95 mil·lèsimes de segon, Rossi i Lorenzo van oferir un extraordinari duel. Per a Lorenzo, Rossi ha deixat de ser un mestre del motociclisme per convertir-se en el seu gran rival. Tots dos van lluitar per la victòria amb l'ambició dels campions, en una carrera que pot canviar de manera definitiva la relació entre tots dos. Rossi té a pocs metres al seu pitjor enemic esportiu.

Lorenzo, que va sortir des de la pole, va governar gairebé tota la carrera i va deixar enrere a tots els rivals, excepte l'italià. El primer gran pols entre tots dos, el gran focus d'interès del Mundial, estava servit. A l'estil de les grans ocasions, tot es va decidir en l'última volta. Rossi va superar a Lorenzo en la recta principal. El mallorquí, ple d'ambició i amb la seva muntura decorada amb l'escut i els colors del FC Barcelona, va tornar a avançar-lo en una maniobra que semblava definitiva. Ja en l'última volta, Rossi s'ho va jugar tot. Es va endur el premi final, amb Lorenzo trepitjant-li els talons, davant l'èxtasi de la grada de Montmeló, dividida entre les dues Yamaha: Lorenzo corria a casa, però el carisma de Rossi és, de moment, incomparable.

La batalla entre tots dos, que pot acabar convertint el box de Yamaha en un infern, va eclipsar tota la carrera. Va obligar a la resta de pilots a convertir-se en actors secundaris. Casey Stoner (Ducati) va començar la prova enganxat a les dues Yamaha, però es va despenjar abans d'arribar a l'equador de la carrera.

L'australià va assegurar el tercer lloc malgrat la persecució d'Andrea Dovizioso (Honda), que va escalar posicions en el seu intent d'aspirar al podi, objectiu inabastable si Rossi, Lorenzo i Stoner piloten sense errors.

En un segon pla va rodar Dani Pedrosa, molt minvat físicament. Encara que va escalar quatre llocs en les dues primeres voltes, des de la vuitena a la quarta, va acabar signant un sisè lloc que no li permet avançar gaire en el Mundial, però que premia el seu increïble esforç físic. Va tornar a córrer infiltrat, superant els seus dolors de maluc, per atrapar deu punts.

Sete Gibernau va ser quinzè, per davant tan sols de dos debutants, Canepa i Talmacsi. Menys sort va tenir Toni Elías, que se'n va anar a terra massa aviat. El pilot de Manresa havia aconseguit una gran posició a la graella inicial -cinquè-, però va caure en la setena volta. Va intentar tornar a carrera, però li va ser impossible i va veure el final de la carrera des del box.

La victòria de Rossi, el seu novè triomf a Montmeló -sisè en la màxima categoria- i el número 99 (dorsal de Lorenzo) en tota la seva carrera, el converteix novament en el líder del Mundial, però només gràcies al nombre de podis, perquè la classificació general està més ajustada que mai: Stoner i Lorenzo també tenen 106 punts, com l'italià.

Al quart de litre, Álvaro Bautista va consolidar el seu liderat en el Mundial amb un monòleg del pilot de l'equip Mapfre Aspar, després de la prematura caiguda de Marco Simoncelli. L'italià, vigent campió, se'n va anar a terra en la tercera volta i va deixar el camí lliure a Bautista, que ràpidament va superar Héctor Barberá i es va posar al comandament de la prova. Aoyama i Barberà el van acompanyar al podi. Andrea Iannone (Aprilia) va guanyar en 125, després d'aprofitar-se d'un escandalós error de càlcul de Julián Simón (Aprilia), nou líder del Mundial, que va celebrar el triomf quan rodava en la primera posició a falta d'una volta, ja que es pensava que la prova ja havia finalitzat. Simón va confondre el cartell de L1 pel de L0 i, en una última volta desesperada, va acabar al quart lloc.