Estats Units baixa Espanya del núvol

BLOEMFONTEIN (SUD-ÀFRICA) | EFE/DDG Estats Units es va confirmar com l'equip revelació de la Copa Confederacions en derrotar Espanya, per 2-0, en un dia en el qual el futbol va castigar els campions d'Europa, l'equip dels rècords per dos errors infantils defensius, després d'una trentena de xuts a porta i un desgast físic exagerat.

La primera derrota de l'Espanya de Vicente Del Bosque no va poder ser més dolorosa. El futbol va premiar la força del bloc. L'èpica del feble. El plantejament destructiu abans que el joc de toc. L'aposta d'atac espanyola que va recuperar el sofriment d'antigues etapes per sortir per la porta de darrera de la Copa Confederacions en ser eliminat per un rival menor. Mai una selecció havia tingut un camí tan senzill cap a una desitjada final com Espanya. Estats Units era l'últim escull. La seva força física, velocitat i verticalitat. Un futbol que creix a base d'alegries a la zona Concacaf i decepcions en tornejos mundials.

L'equip nord-americà va ofegar d'inici la construcció, la sortida de pilota, per jugar al seu estil en els pocs minuts dels quals va gaudir de l'esfèric. D'un costat a un altre sense temps per al respir. Joc veloç amb finalització de la jugada, ajudat en un partit irregular de Carles Puyol i dues badades infantils de Joan Capdevila i Sergio Ramos que van costar l'eliminació en els dos únics llançaments a la porteria d'Iker Casillas.

Estats Units demostrava en deu minuts que no era Nova Zelanda o Iraq. Ni Sud-àfrica. Per guanyar, Espanya havia de treure el seu millor futbol. L'exigència havia augmentat. Xavi, el jugador amb major percentatge de passades encertades de la Confederacions, representava el nerviosisme. No connectava en els últims metres amb Villa i Torres.

I va arribar el càstig. La defensa va permutar posicions en un atac nord-americà per l'esquerra i va deixar Capdevila sobre Altidor. Va escollir malament. Va regalar la posició a l'anticipar-se. Va oblidar que era l'últim home. Va xocar amb una roca, que es va girar, va xutar fort, amb la fortuna que el ?guant de Casillas va desviar el tret fins al pal on va rebotar per entrar a gol.

Una gran aturada de Howard a xut de Villa era la carta de presentació del segon acte. La polèmica no podia faltar, quan Xavi, després de passada de Cesc, era enderrocat dins de l'àrea en el moment de xutar. Jorge Larrionda va mirar cap a l'altre costat.

L'ansietat creixia amb les ocasions desaprofitades. Piqué i Ramos empenyien la selecció cap a dalt, però els xuts de Riera, Cesc, Villa en tres ocasions i Ramos, completament sol, no acabaven a la xarxa. Una contra amb superioritat americana va avisar. Espanya necessitava aire. El temor de l'estat físic de Del Bosque es va confirmar. Va trigar el tècnic a fer els canvis, a apostar per extrems amb l'entrada de Cazorla i Mata. I quan Espanya va recuperar la simetria va rebre el càstig més dur. Una altra contra. Centrada potent de Donovan que rebutja en Piqué i Ramos en comptes de refusar, deixa morat la pilota a l'àrea petita, perquè Dempsey sentenciés a 16 minuts del final.

No hi havia forces per somiar amb la remuntada. La festa era nord-americana. Els intents de Villa i Xabi Alonso tancaven la trentena de xuts espanyols. Les cares d'incredulitat es van apoderar de tots. Ningú ho esperava. És hora de l'autocrítica sense caure en exageracions. L'hora d'aprendre una lliçó per al Mundial.