Els genolls de Rafa Nadal paguen l´esforç d´arribar a ser el número 1 del món

GIRONA | J.M.MATUTE
Als deu mesos d'arribar al número 1 del món i només 40 dies després d'aconseguir la més gran diferència històrica respecte al segon Rafa Nadal pot perdre el lideratge del tennis mundial. Motius? Una temporada sobredimensionada que afecta els genolls del balear i el ressorgiment de Roger Federer.
El 18 d'agost de l'any passat apareixia Nadal al capdavant del rànquing de l'Associació Professional de Tennis (ATP) després de superar al suïs Roger Federer, líder des de febrer de 2004. L'espanyol venia de ser el primer jugador en la història que guanyava consecutivament a Hamburg, Roland Garros (tots dos sobre terra), Queen's, Wimbledon (herba) i l'or olímpic (Pequín, pista ràpida) per convertir-se en el quart espanyol al capdavant del rànquing mundial després de Juan Carlos Ferrero, Carlos Moyá i Arantxa Sánchez Vicario.
L'enorme esforç d'aquella gran temporada i la successió de superfícies sobre les quals jugar van començar a passar factura a Nadal, un jugador essencialment físic. Ja no va guanyar més títols el 2008 i una tendinitis al genoll dret el va obligar a retirar-se de París Bercy i avançar el final de la temporada. Es va perdre la Copa Màster de Xangai i la final de la Davis davant Argentina.
Rafa, malgrat això, va tancar l'any com a número u per davant de de Federer i el seu extraordinari inici de campanya el 2009 ?- sent el primer espanyol que guanyava l'Open d'Austràlia -li va valer per batre nous rècords històrics. Així després de guanyar els Masters d'Indian Wells i Montecarlo es convertia el 20 d'abril en el jugador amb més punts al capdavant de l'ATP (15.390), per a l'11 de juny i després de guanyar a Roma ser el líder amb més punts d'avantatge sobre el segon, 5.190, gràcies als 15.360 seus pels 10.170 de Federer.
Rafa Nadal hauria d'haver fet un parèntesi en la seva preparació -pensant en Roland Garros però el canvi del calendari situava el Masters de Madrid abans de París. En la dura terra batuda madrilenya Nadal patia per superar rondes fins que va acabar caient en la final davant Federer, amb qui no perdia una final des de Wimbledon 2005. Els seus genolls tornaven a acusar l'esforç i ho va pagar a Roland Garros. Va caure davant el suec Soderling i la seva primera derrota a París va venir acompanyada del primer títol de Federer, però el pitjor no va ser que el suís li retallés de cop més de 2.500 punts, sinó una nova tendinitis, ara en els dos genolls, que l'obligava a parar en sec. Amb la lesió, Nadal no va poder defensar el seu títol a Queen's ni ara el de Wimbledon, i l'herba londinenca pot certificar el retorn de Federer al número u. Si guanya, el lideratge és seu.
Els genolls de Nadal paguen l'esforç però el descans pot servir a l'espanyol per afrontar amb més ganes el seu pròxim repte: guanyar l'Open EUA i convertir-se en el setè jugador de la història a completar el Grand Slam.