´Si pensem a convertir-nos en un equip més de Segona A, malament; hem d´il·lusionar l´afició´

Home seriós, de poques paraules. Alhora, sincer, directe; amb les idees clares. El cap ben moblat, que se'n diu. És Cristóbal Parralo (Còrdova, 1967), campió d'Europa amb el Barça (1992) i guanyador de la Copa vestint la samarreta de l'Espanyol. Amb un currículum envejable com a futbolista, ara aterra a Montilivi per dirigir el Girona. "És un projecte ambiciós", assegura. La voluntat, l'esforç i la dedicació, de moment, no l'abandonen. Ell, se centra a confeccionar una plantilla competitiva per tutejar els grans de Segona i, qui sap si fer un salt de qualitat en un futur no gaire llunyà.

Acaba d'aterrar a Girona. Ja sap on s'ha ficat?
I tant. Em trobo en un club que, a còpia de treball i esforç s'ha plantat a Segona A i que ara busca consolidar-se i seguir creixent.
Això és el que l'ha portat cap aquí?
Sí, perquè em trobo davant un projecte seriós i ambiciós; i estic convençut que puc dur a terme aquesta tasca.
Seguia l'equip la temporada passada?
N'he vist alguns partits i he de dir que van fer una temporada molt bona tenint en compte que era el seu primer any a la categoria.
Quina creu que va ser la clau d'aquest bon any?
Tot. No és tracta que algú en concret es pengi les medalles; quan les coses van bé és que tothom fa bé la seva feina.
Diu que aterra en un projecte ambiciós que creu poder tirar endavant. Quines són les seves eines per aconseguir-ho?
El treball, sobretot. Em considero una persona molt treballadora, perquè quan m'implico en una feina no la deixo de banda. M'agrada cuidar tots els detalls i intentar tenir-ho tot sota control, sempre de la mà d'un bon equip de treball.
Guardiola, Pochettino, vostè... Sembla que ara, al futbol, imperi la moda dels tècnics joves?
I no només nosaltres; també hi ha Marcelino, Muñiz... Però això no ve d'un any. En les darreres temporades ha sorgit una nova fornada de tècnics ben preparats i que la seva filosofia i mètode de treball encaixen.
La majoria d'ells, com vostè, tenen un passat com a futbolista. Serà que ja tenien fusta de tècnic quan la remenaven...
En el meu cas personal jo ja tenia molt clar que volia seguir vinculat al món del futbol un cop deixés de jugar. Fins i tot, quan era als despatxos -va ser director esportiu de l'Espanyol-, sabia que aquella feina seria durant una temporada. Vaig tenir ofertes per continuar fent aquest tipus de tasques, però no ho vaig fer perquè no em volia encasellar. Vaig decidir acabar el curs d'entrenador per ocupar una banqueta; va ser una de les decisions més importants de la meva vida.
I no té previst tornar als despatxos en el futur?
Vull ser entrenador. Ara, també m'ha enriquit molt estar dos anys i mig com a director esportiu, seguint i veient jugadors.
Llavors, vostè acaba el curs i comença la seva aventura al Santa Eulàlia. Com valora aquesta primera experiència?
Molt enriquidora. Mai oblidaré que van ser ells els que em van donar l'oportunitat de començar a entrenar. Ara, en Janko Jankovi i jo vam arribar quan ja hi havia força problemes, sense poder fer canvis. Tot i això vam lluitar fins al final, i ens van arribar a proposar de continuar. Vaig tenir una altra opció, però va aparèixer la proposta ambiciosa del Girona...
Per què diu que és ambiciosa?
Home, perquè en poques temporades ha anat pujant i pujant fins a arribar a Segona A.
I ara, l'ambició continua?
Per què no? Ara el nostre objectiu és el de consolidar-nos a la categoria, però sense posar-nos cap tipus de sostre perquè a la Segona Divisió A mai se sap què és el que pot passar. Aquest ha de ser el pensament de tots nosaltres i per aconseguir-ho ens hem de mentalitzar. És per això que ara estem davant unes setmanes molt importants en les quals hem de treballar a totes hores per conformar una plantilla que pugui estar a l'alçada del que esperem. I per fer-ho, no hem d'anar amb presses, perquè ens equivocaríem i pagaríem els errors tot l'any.
Veu un Girona igual o amb més futur que el Figueres i el Palamós d'ara fa unes quantes temporades; equips que van estar uns anys a Segona A?
La veritat és que sí. Continuo pensant que el club no s'ha posat cap sostre i això és molt important. Si només pensem a ser un equip més de Segona, al final ens relaxarem i serà contraproduent. Hem d'il·lusionar l'afició, sense deixar d'aspirar a res que pugui sortir durant la temporada.
Quina és la recepta per aconseguir-ho?
El més important és configurar una bona plantilla, intentar donar-li el màxim d'equilibri possible i treballar perquè l'equip respongui al camp.
Sense saber encara quins jugadors configuraran el seu Girona, ja té en ment quin serà el sistema tàctic que emprarà?
Doncs, precisament, vull esperar a veure quina és la plantilla de la qual disposem. Ara, els quatre homes del darrere són bàsics per a mi. També m'agrada utilitzar dos homes de banda, com també variar per dins. No ho sé, a vegades jugarem amb un trivot, un 4-4-2 o amb tres homes a dalt. Tot dependrà dels nostres interessos i del tipus de jugadors que tinguem. Ara, siguin els que siguin, intentaré treure'n el màxim profit.
Independentment del sistema, és amant de tenir la pilota?
Com he dit, m'agrada l'equilibri. L'equip ha de portar la iniciativa, ser competitiu i no deixar el camp sense la sensació de no haver tingut les nostres oportunitats per guanyar. Això ho farem tant a casa com quan juguem a fora.
De moment, acaba d'aterrar i s'ha trobat enmig de l'operació entrada i sortida dels futbolistes. Què li sembla els que, ara per ara, té en plantilla?
Crec en ells fermament i estic content amb els que tenim. El club ja havia pres decisions sobre alguns jugadors però, des que he arribat, les parlem abans; ja sigui pel que fa a les renovacions com en els fitxatges.
Deuen tenir feina al club...
Doncs, sí. Estem intentant fer l'equip més competitiu dins les possibilitats del club. Passem jornades senceres dedicant-hi els nostres esforços; hem de ser capaços de competir amb els equips de la categoria que tenen més pressupost que nosaltres.
Quan diu que passa jornades senceres, a quantes hores es refereix?
Depèn del dia, però normalment arribo al matí i marxo cap al tard. Intento col·laborar amb en Javi Salamero i en Miki Albert al màxim. Ara, per exemple, estem centrats a tancar la pretemporada.
Com funciona la política de fitxatges? Vostè ha arribat amb noms en ment, o decideix sobre el que li diu la direcció esportiva?
Tot és consensuat. A vegades dono jo la meva opinió, com també al revés. Sempre per mirar de trobar una decisió equilibrada.
Alguns dels reforços poden arribar cedits pel Barça?
Em consta que des del club han parlat amb el Barcelona d'aquest tema, però hi ha molts equips de Primera amb bons jugadors cedibles. Per tancar un acord així, el futbolista ha de voler venir i el Girona ha de poder pagar.
Encara amb el tema de fitxatges; aposta per la política de portar jugadors gironins?
M'encantaria, però s'ha de veure si n'hi ha tants per jugar a Segona A. Si volem un projecte ambiciós no ens podem tancar només a les comarques gironines.
Un dels que marxa és Serra que, com Migue, no se l'ha renovat. Ho veu com una decisió impopular?
No ho sé, no en vaig prendre part. Són decisions del club i les respecto. Tinc la plantilla que tinc i amb aquests jugadors treballaré.
Es trobarà jugadors que tenen contracte en vigor i que no compten per la directiva...
Ja n'estic informat. Veurem què en podem fer. Si vénen jugadors que ocupen les seves posicions no ens els podem quedar. Seria una decisió il·lògica.
També s'hi trobarà, almenys en un principi, Gerard i Felipe. Serien peces bàsiques?
Serien dos jugadors més. Per a mi tots els meus futbolistes són bàsics.